Carles M. Sanuy reuneix en un volum els seus 40 anys de poesia

El poeta, periodista i activista cultural Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) ha reunit gairebé quaranta anys de poesia en el volum De cos present, que acaba de publicar el segell editorial gironí Llibres del Segle. “Sobre el títol, el meu germà em va comentar de forma divertida que potser és que ja m’estan enterrant!”, va explicar Sanuy a SEGRE aquesta setmana amb el seu habitual punt d’ironia. Res més lluny de la realitat, ja que l’autor lleidatà revela que té a punt diversos projectes literaris, com la previsió de publicar l’any que ve un Inventari residual, amb textos poètics que tenia guardats al calaix i que no va publicar en el seu dia als seus anteriors poemaris “perquè no hi encaixaven”.

De cos present li ha servit per fer la vista enrere i revisar i fins i tot polir la seua obra. El llibre reuneix en 350 pàgines des dels seus primers títols (Història circular, del 1985; El vast desert, del 1991; i Jardins d’Al Balaqí, del 1997) fins als seus penúltims poemaris: La condició lítia (2017) i L’ordre de les coses (2018). Només ha quedat fora d’aquesta antologia el seu últim llibre, El llum del cartògraf (2022), amb el qual va guanyar el Premi Mallorca de creació literària i amb què encara té contracte vigent amb l’editorial balear que el va publicar fa dos anys. 

De fet, el títol del volum antològic respon en realitat a la seua “mania d’utilitzar versos o fragments de frases dels meus propis poemes; en aquest cas De cos present va aparèixer en els primers poemes de Les ciutats i els homes, del 2009, dedicat a la memòria del poeta lleidatà Jordi Jové, que va morir sis anys abans”. En aquest exercici de revisió de tota una trajectòria, Sanuy afirma que “cap dels meus poemaris no ha caigut amb el pas del temps, tots mantenen una certa vigència; curiosament, crec que el millor continua sent el primer, Història circular, del 1985. Han passat gairebé quaranta anys i en aquell moment va trencar esquemes poètics”. Sí que el lector hi podrà apreciar el rigor tècnic d’un poeta l’obra del qual s’ha mogut sempre “entre el simbolisme i també un vessant discursiu –de prosa mètrica– en el qual provo d’utilitzar un llenguatge col·loquial”.D’altra banda, Sanuy revela que ja té un nou poemari acabat i un altre de micropoemes a punt; fins i tot compta amb un projecte a mitges de poesia epistolar, “però deixarem que dormin una mica”.