Escriptors i periodistes debaten entorn de la connexió social i cultural entre Ponent i el Pirineu

L’escriptora lleidatana Marta Alòs va recordar ahir que el Sant Miquel de les Lletres va arrancar dilluns interrogant-se sobre el mai aconseguit encaix de l’eix transversal de Catalunya, València, Balears, Andorra.. Per això, en la segona jornada del certamen literari de Lleida, va plantejar un interrogant més proper: existeix aquest encaix entre els territoris del Pla de Lleida, de Ponent, i els de l’Alt Pirineu? Va ser el lema que va obrir el debat del Sant Miquel de les Lletres, que impulsa aquesta setmana la fundació privada Horitzons 2050 –que presideix l’activista i mecenes cultural Antoni Gelonch–, amb una citació literària cada dia fins divendres en un esdeveniment que culminarà durant el cap de setmana amb parades de llibres en català i editorials entre la plaça de la Catedral i el pati de l’IEI.

Així, la sala Alfred Perenya de la regidoria de Cultura va tornar a omplir-se per assistir a un debat en el qual Barcelona es va convertir novament en diana. L’escriptor i periodista de Balaguer Francesc Canosa va assegurar que “la gent de Ponent té una mirada sobre el Pirineu igual que la que tenen des de Barcelona cap a Ponent. Els de Lleida contemplem els Pallars o Cambrils com meres zones de lleure. Fa la sensació que no pugem a la muntanya per veure les persones que viuen al Pirineu, és com si passéssim per allà sense veure la gent”. Una desconnexió sobre la qual va posar algun exemple ben il·lustratiu l’escriptora i activista cultural Marta Lluvich, que viu a Altron, a la Vall d’Àssua. Com a corresponsal periodista de diversos mitjans de comunicació catalans al llarg d’una vintena d’anys, va recordar que “fenòmens habituals per a nosaltres com a veïns del Pirineu –la primera nevada de la temporada, les primeres cadenes a la Bonaigua...– són les notícies que interessen des de Barcelona”. “A mi m’interessa molt més si hi ha boira al Pla de Lleida perquè potser és que he d’anar de visita al metge. Crec que la desconnexió Pirineu-Lleida continua existint perquè la gent de Ponent puja a la muntanya a buscar lleure –esquiar, excursions, buscar bolets–; nosaltres en canvi anem a Lleida per necessitat de serveis”, va afegir Lluvich. Per la seua part, l’escriptor andorrà nascut a la Seu d’Urgell Albert Villaró va recordar sobre això el “vell debat de fa 30 o 35 anys que va enfrontar la novel·la rural amb la novel·la urbana”. 

En aquest sentit, va arrancar els somriures del públic quan va reconèixer que “no sé el que és la ruralitat literària; ruralitat és el que m’ha passat al poble –viu a Estamariu–, perseguint dos burros que gairebé es colen al meu hort”. Villaró va destacar que “en la recent i exitosa sèrie televisiva de Carles Porta sobre la muntanya de Tor tot eren escenaris del Pirineu: els jutjats de Tremp, Os de Civís i el mateix poble de Tor, Andorra... En canvi, Lleida amb prou feines va aparèixer, només l’Audiència Provincial”.I l’escriptora lleidatana Montse Sanjuan també va recordar amb un punt de decepció “el desconeixement dels que parlen des de l’altra punta del país: el primer que em van dir quan vaig escriure el meu primer llibre, La sergent Anna Grimm, és que allò era novel·la rural!”. Sanjuan va voler posar de manifest “la quantitat d’autors de Ponent, també del Pirineu, que som coneguts aquí però no gaire quan es creua la frontera de la Panadella”. Canosa va rematar: “Això no passa als països democràtics de veritat: als EUA un cowboy és un heroi, aquí un pagès és un burro.”