LLEIDA
Eix Transversal, un pont literari
El certamen tanca les jornades de debat amb escriptors i professors de ciutats unides per aquesta via de comunicació entre Lleida i Girona. Avui i demà, parades de llibres i firmes d'autors
Els ponents participants ahir al debat, juntament amb Antoni Gelonch, president d’Horitzons 2050. - AMADO FORROLLA
La segona edició del Sant Miquel de les Lletres va posar ahir el fermall a les jornades prèvies de debats culturals que van arrancar dilluns amb una mirada a Lleida des d’un punt de vista diferent, el de l’Eix Tranversal que uneix la capital del Segrià amb les comarques de Girona. Ahir a la nit, el certamen també va estrenar una de les novetats d’aquest any, la música. En un Espai Orfeó ple de gom a gom i amb entrades esgotades, Clara Viñals, la veu de Renaldo & Clara, va protagonitzar un duo inèdit al costat del cantautor de Solsona Roger Mas, en un recital en el qual van cantar textos de poetes de Ponent. Avui dissabte, en doble jornada de matí i tarda, i demà diumenge al matí serà el torn de les parades de llibres a la plaça de la Catedral, amb una desena de casetes de llibreries i segells editorials lleidatans, amb firmes d’autors, per culminar així aquests set dies de lletres impulsats per la fundació privada Horitzons 2050, presidida per l’activista i mecenes cultural lleidatà Antoni Gelonch.
En el debat L’Eix Transversal, conduït per l’escriptora i professora lleidatana Joana-Alba Cercós, quatre escriptors i professors que viuen i treballen en unes altres quatre ciutats d’aquesta via de comunicació van oferir les seues respectives visions sobre si aquest eix és una simple millora en la connexió per carretera de la Catalunya interior o també pot servir com alternativa o contrapès social i cultural a la metròpolis de Barcelona. Un dels que es va mostrar més entusiasmat amb l’Eix Transversal va ser l’escriptor i periodista Martí Gironell, de Besalú, que el va qualificar de “gran invent; de fet, si no hagués estat per l’Eix Transversal no sé com hauria conegut Lleida”. A l’altre extrem, Joan Ramon Zaballos, un barceloní amb a prop ja de quatre dècades vivint a Lleida, va recordar en to crític “els 78 anys transcorreguts des que va sorgir la idea d’aquesta via fins al seu recent desdoblament”. El lleidatà Llorenç Capdevila, establert al Bages des de fa 30 anys, va afirmar que “Lleida continua veient-se molt lluny des de Girona o Vic, seria interessant articular projectes culturals conjunts”. I l’escriptor Antoni Pladevall, del Taradell (Osona), va apuntar que “aquests compartiments estancs –Lleida, Manresa, Vic, Girona–s’haurien de convertir en vasos comunicants.
