El Museu de Lleida estrena un Van Dyck del Museu del Prado

No tots els dies pot veure’s a Lleida “una pintura icònica” de la col·lecció del Museu del Prado. Així ho va destacar ahir Reyes Carrasco, la responsable del servei de dipòsits de la pinacoteca madrilenya, en la presentació al Museu de Lleida del retrat de Beatriu van Hemmema, comtessa d’Oxford, pintat el 1638 per un dels grans artistes de l’època, el flamenc Anton van Dyck. “I sobretot poder observar-la de tan a prop, cosa que és un privilegi”, va afegir Carrasco sobre aquest préstec temporal del Prado, que podrà visitar-se fins al 20 d’octubre. 

La tela forma part del projecte L’art que connecta, una iniciativa conjunta del museu estatal i de Telefónica, en la commemoració del centenari d’aquesta empresa de comunicació. Així, des de l’abril passat, divuit ciutats de tot el país gaudeixen durant unes setmanes de sengles pintures emblemàtiques del Prado, amb l’objectiu “de fomentar la connexió de les persones a través de la cultura”, va destacar Julián Vinué, gerent de relacions institucionals i innovació digital de Telefónica. 

Aquest projecte es va posar en marxa a Granada i ja s’ha materialitzat també en ciutats com Ceuta, Santa Cruz de Tenerife, Zamora, Lugo i Xàtiva. També es beneficiaran d’aquest préstec artístic en els propers mesos Albacete, Palma, Osca o Sant Sebastià.

En aquest sentit, la directora del Museu de Lleida, Clara Arbués, va destacar que “el fet que el Prado elegeixi com a parada del projecte a Catalunya el Museu de Lleida ens dona una gran visibilitat”. També va qualificar de “gran oportunitat” la cessió d’un retrat femení d’una aristòcrata “per oferir una mirada diferent, des d’una altra òptica, a la col·lecció d’art del Museu de Lleida, els retrats femenins del qual són majoritàriament de santes o marededéus”. 

A la presentació del quadre també van assistir la regidora de Cultura, Pilar Bosch, que va destacar “la importància que empreses com Telefónica col·laborin en inversió i difusió de l’art”, i la delegada del Govern, Nùria Gil, que va recordar “la revisió i renovació de la col·lecció del Museu de Lleida en els últims anys per compensar el trasllat d’art a Aragó amb dipòsits com els del Museu Nacional d’Art de Catalunya, de l’Arxiu Arqueològic de la Paeria o de col·leccionistes privats”.

En aquest sentit, al Museu de Lleida, la pintura s’ha col·locat a la capella del segle XVII de l’edifici, en diàleg amb una altra pintura de la mateixa època de l’exposició permanent i també en dipòsit del Prado (vegeu el desglossament).