Reclamen potenciar el català més enllà de l'àmbit escolar

Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear van coincidir ahir a Lleida a reclamar la potenciació de l’ús del català en tots els àmbits i més enllà de l’estrictament escolar. En aquest sentit, van apuntar a les activitats extraescolars i de lleure com una de les àrees clau per fer-ho. També des d’altres àmbits, com el món de l’empresa i el comerç o l’audiovisual, sobretot pel que fa a creació de nous continguts.

Així, representants de les tres entitats socioculturals van participar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs en el col·loqui titulat L’estat de la llengua en el context social i polític d’avui, moderat pel president de la Diputació, Joan Talarn, i que va tancar el cicle La veu trencada d’un poble.Talarn va reivindicar que “la llengua és allò que ens configura com a poble, com a nació, i que està present a tot el nostre territori”. El president de la Diputació va apuntar dos de les principals preocupacions entorn de la llengua: “Malgrat créixer l’oferta cultural en català, l’ús de la llengua disminueix, i la situació política en què es troba el català pateix una falta de suport per part d’algunes administracions.”Aquesta última la va compartir especialment la vicepresidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Marinela García Sempere, que va lamentar que “encara que a València s’ha viscut un procés d’interrupció lingüística des de fa segles, partits com Vox i PP l’estan accelerant, presentant mocions perquè el castellà sigui l’única llengua a tot arreu”.Per la seua part, el president d’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, també va lamentar la “vertiginosa pèrdua de catalanoparlants les últimes dècades, agreujada des que l’extrema dreta vol acabar amb la llengua catalana”. Llabrés va alertar que “el català no té la supervivència garantida”.Finalment, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va afirmar que “com a societat civil primer hem d’assenyalar els problemes per després incidir en les polítiques públiques i impulsar projectes en defensa de la nostra llengua”. D’aqusta manera, Antich va desmentir que la migració sigui una de les causes del retrocés en l’ús del català, “ja que són precisament els nouvinguts els que han fet que el nombre de persones que saben català creixi”. Però va alertar que “a Catalunya hi ha 2,3 milions de persones que no parlen català i que volen aprendre’l, però l’oferta institucional actual per ensenyar-lo és de tot just 7.000 places a l’any”.