“Per tocar al nivell més alt hi has d'invertir tota una vida”

“Quan era un adolescent, vaig tocar la guitarra elèctrica, el piano, vaig cantar al cor..., fins i tot el banjo i música country, però als 18 anys em vaig adonar que volia dedicar-me a la guitarra i els instruments antics de corda premuda”, recordava ahir el prestigiós músic nord-americà Hopkinson Smith (Nova York, 1946), unes hores abans de protagonitzar un concert a l’església de Sant Llorenç de Lleida. Acompanyat del seu inseparable llaüt renaixentista, el guitarrista internacional va oferir aquesta actuació en el marc de l’exposició que es pot veure actualment al Museu de Lleida dedicada al guitarrista de la Granadella Emili Pujol (1886-1980), a qui va conèixer a començaments dels anys 70. “Molts col·legues del món de la música me’n van parlar i em van dir que havia de conèixer el mestre”, va assegurar Smith, que va acabar creuant l’Atlàntic per assistir durant quatre estius consecutius als cursets de guitarra que Pujol va impartir a Cervera. “Me’n recordo de l’Hotel Canciller de Cervera i d’aquell músic, una persona amb una presència gairebé màgica, molt bon comunicador i amb una energia que et transportava a un estat de benestar”, va comentar el llaütista nord-americà, que va voler retre un homenatge al seu mestre lleidatà interpretant a Sant Llorenç una fantasia del valencià del segle XVI Lluís del Milà, que “a Emili Pujol li encantava, em deia que era com Chopin, per a ell era el màxim en musicalitat”. El gruix del repertori va estar dedicat al llaütista britànic John Dowland, compositor del segle XVI-XVII, època isabelina, del qual prepara un nou enregistrament discogràfic per sumar-lo a la seua llarga i exitosa trajectòria. Als seus 77 anys, Smith segueix en plena forma: “Procuro tocar cada dia, enfrontant-me a la vellesa, perquè tocar bé qualsevol instrument exigeix una dedicació total, però per fer-ho a nivell més alt, necessites invertir-hi tota una vida, almenys. Fins ara m’imagino sempre tocant.”