PATRIMONI ANIVERSARI
L'Ecomuseu d'Àneu debat sobre els museus del futur
En una jornada organitzada per celebrar els trenta anys d'aquest equipament. L'objectiu, oferir activitats més vivencials
Una de les sales de l’Ecomuseu, a la seu d’Esterri d’Àneu. - ACN
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu, celebra durant aquest 2024 els trenta anys de la seua inauguració, tres dècades dedicades a la recuperació i difusió del patrimoni etnològic d’aquesta àrea del Pirineu de Lleida. El director de l’equipament, Jordi Abella, va recordar ahir que des de l’inici l’objectiu va ser “crear una infraestructura patrimonial i cultural molt vinculada al territori” i emprendre “accions de conservació, gestió i dinamització del territori i dels seus recursos patrimonials, materials o immaterials”. Una tasca que es va veure recompensada el 2020 amb la Creu de Sant Jordi, un any després d’aconseguir l’etiqueta de Museu de Suport Territorial. Per celebrar aquests trenta anys, ahir va acollir la jornada Els ecomuseus, els museus locals etnològics en clau de futur, una cita en què van participar una quarantena de professionals de gestió del patrimoni, que van debatre sobre com haurien de ser els museus d’aquí a 30 anys. “Cada vegada es reivindiquen més els museus socials, més que els que exhibeixen una col·lecció”, va comentar Abella sobre com han d’anar adaptant-se aquests equipaments culturals als canvis socials.
En aquest sentit, Abella va explicar que l’Ecomuseu va incorporar al principi la Serradora d’Alós i el conjunt monumental de Son per ensenyar-los i fer-los visitables com a centres “radials”. Posteriorment, van començar a gestionar també el monestir de Sant Pere de Burgal, Sant Pere de Sorpe o Santa Maria d’Àneu. I més endavant es van incorporar experiències com les visites guiades a una formatgeria o la pràctica de pastor. Abella va destacar que l’Ecomuseu ha evolucionat i ha incorporat nous espais, però sobretot “una nova mirada”, que es reflecteix en el fet d’oferir al públic activitats més vivencials.L’Ecomuseu, com a membre de la Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu i Aran, reivindica també que “el Pirineu necessita equipaments dignes, estables i que funcionin durant tot l’any, i ajudin a dinamitzar el territori”, va afegir.
