El retrocés en l'ús social del català, a debat a Lleida

El català està en perill? Què podem fer per evitar que es converteixi en una llengua residual? Quin paper haurien de tenir les administracions, el món educatiu i els mitjans de comunicació? Aquestes van ser algunes de les preguntes que van abordar ahir l’escriptor Sebastià Alzamora i la directora de l’Institut de Llengües de la UdL, Montse Casanovas, durant la primera de les tres taules redones del cicle de divulgació Diàlegs, impulsat per l’Orfeó Lleidatà, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Grup SEGRE i la Universitat de Lleida (UdL). Un debat moderat per la directora de SEGRE Anna Sàez en el qual tant Alzamora com Casanovas van manifestar la seua preocupació pel retrocés en l’ús social del català. “És cert que estem en una dinàmica de retrocés, de pèrdua de parlants. Però això no significa que aquesta dinàmica sigui irreversible”, van assegurar aquests dos experts lingüistes, que van apuntar que “Catalunya ha viscut en els últims anys un important canvi demogràfic que ha comportat que, per primera vegada, els catalanoparlants passin a ser minoria”.

Per millorar la salut de l’idioma, van destacar la importància de la formació i del foment de l’ús de la llengua en tots els àmbits. “Hi ha estudis que ens diuen que més de dos milions de persones nouvingudes volen aprendre o millorar el seu català, tot i que tenen dificultats per inscriure’s a cursos. Aquest és un problema bàsic que s’ha d’aturar. El català ha de ser percebut per tothom com una llengua de cohesió social”, van reivindicar.

La salut de l’idioma, “contradictòria i esperançadora”

Abans de l’acte a l’Espai Orfeó, l’escriptor i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), va visitar la redacció de SEGRE. Es va referir a la salut del català com a “accidentada, contradictòria i, malgrat tot, esperançadora”. Alzamora, que després de publicar El federal ja treballa en el seu pròxim llibre, va destacar com a principals amenaces un retrocés de l’ús social de la llengua, que va atribuir a “les transformacions de la societat”, i un problema de marc juridicopolític “ja que la Constitució consagra la desigualtat lingüística entre català i castellà”. 

D’altra banda, va apuntar que “de tant en tant està bé posar-nos en el pitjor escenari, però sense pecar de derrotistes”, ja que, segons la seua opinió, la llengua té dos fortaleses rellevants: en primer lloc, la transmissió lingüística entre generacions, “que funciona bé”. En segon lloc, va esmentar “la gran quantitat de població nouvinguda que manifesta el desig d’aprendre o millorar el seu coneixement del català”. En aquest sentit, Alzamora va reprovar “les maniobres polítiques que associen la immigració amb el retrocés de l’idioma”. Per aconseguir que el català “sigui necessari en totes les situacions quotidianes”, va incidir que “hem de fer-lo accessible” per a tota la ciutadania.