El crim de la mel: pagesos en lluita contra gitanos i, al mig, la Guàrdia Civil

L'escriptor pallarès Pep Coll torna a l'actualitat literària amb la seva nova novel·la "Els crims de la mel" (Proa), que explora l'ancestral enfrontament entre pagesos i gitanos, amb la Guàrdia Civil com a testimoni i part implicada. La història, ambientada als anys 50, s'inspira en un crim real que va commoure la zona del Pallars, on un innocent es va declarar culpable de l'assassinat d'un gitano al mig del bosc.

Coll aprofita aquest detonant per endinsar-se en el contrast entre dos mons: el del pagès arrelat a la terra, "gairebé fortificat" a la seva masia, i el del gitano ambulant, que canvia d'horitzons cada dia en la seva fràgil tartana. L'autor també posa el focus en el paper de la Guàrdia Civil, que en aquella època "deambulava d'una destinació a una altra" i vivia amb tota la família a les casernes.

Intriga i sentiments entrellaçats

La novel·la entrellaça elements dispars carregats d'intriga: una masia centenària, una tartana itinerant, un crim imprevist, investigadors desconcertats, tres germans poc avinguts i una família gitana ambulant. A més, Coll afegeix una història d'amor a la trama, estructurada com una novel·la policíaca des del mateix títol, que fa referència a l'apicultura, tan comuna en aquell temps al Prepirineu, on "el sucre era tot un luxe a l'abast de molt pocs".

Coll explora també la sensació de ser "presoners" tant per part de la jove gitana, casada als 15 anys dins del seu clan familiar, com per part de l'hereu de la masia, destinat a quedar-se sempre a la mateixa terra. L'autor aprofundeix en el respecte als vells i el procés de la mort i el dol en el món gitano, tan diferent al dels paios.

Resposta al vell conflicte pagesos-gitanos

La novel·la de Pep Coll posa sobre la taula el vell conflicte entre pagesos i gitanos, dues comunitats amb modes de vida i valors molt diferents que han conviscut durant segles a les zones rurals de Catalunya. Mentre els pagesos estaven fortament arrelats a la terra i a les propietats, els gitanos eren un poble nòmada sense lligams permanents.

Aquest xoc cultural i social ha generat històricament recels, prejudicis i, en ocasions, enfrontaments violents com el que recrea "Els crims de la mel". La novel·la convida a reflexionar sobre les causes profundes d'aquest antagonisme i a superar els estereotips per buscar una convivència més harmònica i respectuosa.

Un final sorprenent

Pep Coll assegura que el final de la novel·la sorprendrà els lectors, que descobriran per què un innocent es va declarar culpable del crim del gitano. Aquest gir argumental afegeix un al·licient més a una història que explora les passions humanes, els secrets familiars i els prejudicis socials en un entorn rural marcat per la duresa de la postguerra.

Amb "Els crims de la mel", Pep Coll consolida la seva trajectòria com a escriptor després de l'èxit de "Dos taüts negres i dos de blancs", també basada en un crim real. L'autor demostra la seva habilitat per convertir successos verídics en material de ficció, afegint-hi una mirada profunda i reflexiva sobre la condició humana i les relacions socials.