Pagesos en lluita contra gitanos i, entremig, la Guàrdia Civil

L’escriptor pallarès Pep Coll rememora que, de nen, “a cada llar hi havia una escopeta per caçar però, quan et pujava la sang al cap, era fàcil embolicar-se a trets”. Eren els anys 50 i encara hi ha veïns a la zona que recorden el crim del gitano, un assassinat al mig del bosc del qual, hores més tard, un innocent es va declarar culpable.

Aquest episodi real s’ha convertit en material de ficció a la nova novel·la de Pep Coll, Els crims de la mel (Proa), que avui surt a la venda. Una dècada enrere, l’escriptor de Pessonada va aconseguir el favor de crítica i lectors amb Dos taüts negres i dos de blancs, una història en la qual va novel·lar un crim real. Ara, en aquest nou relat negre, el crim real només és un detonant per tractar a través de la ficció el que de veritat interessava a l’autor: “L’ancestral enfrontament entre el pagès que vivia en un masia, gairebé fortificada, i el gitano ambulant, que cada dia canviava d’horitzons. M’interessava aquest contrast entre una persona, l’hereu de la casa, que des del seu naixement estava destinat a veure sempre el mateix paisatge, davant del que naixia destinat a deambular en un habitatge tan fràgil com era la tartana”. I, enmig d’aquesta història, la Guàrdia Civil. “També deambulaven d’una destinació a una altra, d’una punta a una altra del país, en una època en què la caserna també era habitualment la llar de tota la família”, afegeix l’escriptor.A Els crims de la mel, Coll posa en el centre de la història elements dispars carregats d’intriga, com una masia centenària i una tartana itinerant, un primer crim imprevist, uns investigadors policials desconcertats, tres germans poc avinguts i una família gitana de vida ambulant. Tot un còctel en què, a més, l’autor ha afegit una història d’amor en una trama “estructurada com una novel·la policíaca des del mateix títol”, que fa referència a l’apicultura, tan comuna en aquell temps en aquesta zona del Prepirineu, on “el sucre era tot un luxe a l’abast de molt pocs”.Coll comenta que “la novel·la bé podria haver-se titulat Presoners, perquè la jove gitana es podia sentir així dins del clan familiar perquè la van casar amb 15 anys, però també el pagès podia tenir aquesta sensació com a hereu que ha de quedar-se a la masia”.

“M’interessava el contrast entre pagesos arrelats contra gent ambulant, sense terra ni propietats” “Al final, el lector se sorprendrà al descobrir per què un innocent es va inculpar del crim”

Una altra qüestió en la qual l’autor ha aprofundit amb interès ha estat el respecte als vells i el procés de la mort i el dol en el món gitano. “Vetllen el difunt durant tres dies, com una festa, perquè consideren que la seua ànima segueix allà. En canvi, els paios es treien el mort de casa com més aviat millor”, afirma l’escriptor, segur que el final de la novel·la sorprendrà: “El lector descobrirà per què un innocent es declara culpable.”