“Per a molts censors de la dictadura, només era una feina”

La historiadora i etnomusicòloga Maria Salicrú-Maltas (Mataró, 1978) va entrar l’any 2000 per primera vegada als arxius de la subdelegació del Govern a Barcelona per investigar la censura franquista, i no ha parat des d’aleshores. “El camp de la literatura i del cine estan molt treballats; en canvi, el de la música no tant i em vaig posar a investigar qui van ser els censors que van actuar contra la Nova Cançó a Catalunya i per què ho van fer”, va explicar a SEGRE.

El resultat d’anys de feina i d’entrevistes amb vuit funcionaris de la censura, un d’ells de Lleida, es concentra al llibre Aquesta cançó, no! (Comanegra). La historiadora va lamentar que “encara queden molts documents per desclassificar després que una llei del 1986 en prohibís la consulta pública durant 40 anys, segurament per assegurar-se que polítics i censors de l’època ja estiguessin morts”. De fet, l’autora del llibre va assenyalar que “de les vuit persones que vaig localitzar i amb les quals vaig poder parlar, set ja han mort, entre ells el lleidatà Enric Castells –que va morir el 2015–; alguns s’enfadaven quan els ho preguntava, però altres, com Castells, que era l’ajudant a Lleida del delegat oficial del ministeri d’Informació i Turisme, es justificaven al·legant que era una altra època, i que allò era una simple feina com a funcionaris que eren”. Salicrú-Maltas va assenyalar que “a la dècada dels anys 50 se censurava lletres de cançons per la moral, mentre que als 60 i principis dels 70 ja van ser més qüestions de reivindicació política”. En aquest sentit, el llibre inclou nombroses documentació de l’època, com un llistat amb recitals de la Nova Cançó prohibits a Lleida el 1975, de Lluís Llach i Ramon Muntaner a la Seu i Seròs, o el festival de 6 Hores de Bellpuig, amb La Trinca, Maria del Mar Bonet, Xavier Ribalta i Marina Rossell, entre d’altres.

‘Aquesta cançó, no!’ demà a la llibreria Caselles

Maria Salicrú-Maltas presentarà demà a Lleida el seu llibre d’investigació Aquesta cançó, no!, en un acte a la llibreria Caselles a les 12.00 h, acompanyada de l’historiador i crític musical de SEGRE Javier de Castro. “El censor oficial havia d’autoritzar de forma prèvia les cançons que podien cantar-se en una actuació o en un festival; en aquest sentit, tenia un gran poder a les seues mans”, va afirmar l’autora.