“La cançó 'L'estaca' de Lluís Llach té versions fins i tot en idioma tàrtar”

L’escriptor i periodista musical Joaquim Vilarnau reconeix que “soc un malalt de buscar versions de cançons catalanes”. De fet, al seu nou llibre, L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres, ha aconseguit documentar més de 450 versions arreu del món de la popular cançó que Lluís Llach va compondre el 1968. “Però des que el llibre va sortir a la venda fa tot just quinze dies fins ara, ja he trobat quatre versions més, una a Perpinyà, meitat en català i meitat en occità”, va explicar ahir a SEGRE minuts abans de presentar aquesta novetat bibliogràfica a la llibreria La Fatal de Lleida.

El volum, que estrena el nou segell editorial Enderrock Llibres, explica la història d’aquesta simbòlica i emblemàtica cançó revolucionària i, sobretot, la seua aventura internacional. L’escriptor i periodista manresà va revelar que “Llach em va explicar en el seu dia que la cançó se li va escapar de les mans; tot just uns anys després d’estrenar-la va començar la seua pròpia vida i va decidir que el millor era deixar-la córrer i que fes el que volgués”. El resultat en més de cinquanta anys són a prop de mig miler de versions en més de 40 llengües, fins i tot en l’ídix jueu o en l’idioma tàrtar. Encara que Vilarnau en va destacar tres entre les més importants: “La polonesa, perquè va tenir gran protagonisme durant l’ascens del sindicat Solidaritat de Lech Walesa als anys 80; la bielorussa, país on ara està prohibida davant del seu ús per l’oposició al govern de Lukaixenko; i l’àrab, molt cantada durant les protestes de la Primavera Àrab fa dotze anys.” Al llibre, també recorda la censura que va patir la cançó a Espanya, “un any i mig després que Llach comencés a cantar-la i, curiosament, abans a Catalunya que a Madrid”.