L'escriptor lleidatà Antoni Gelonch: “Vivim plens d'eslògans”

“Vivim en una societat farcida d’eslògans, que ens llancem els uns contra els altres”, va lamentar ahir l’escriptor Antoni Gelonch que, per contrarrestar-ho, va reivindicar “l’assaig, la reflexió, dir-nos les coses tal com són o com les veiem per avançar”. Per això, predica amb l’exemple amb el seu nou llibre, Com som els catalans (Viena), un assaig en el qual ha revisitat més de mig centenar d’articles publicats a SEGRE per reflexionar sobre les formes de vida catalana actual. L’activista cultural, acompanyat de la directora de SEGRE, Anna Sàez, va presentar el volum a la llibreria Caselles davant de mig centenar de persones. Sàez va revelar el “secret” darrere de la ingent producció bibliogràfica de Gelonch en els últims anys. “Escriu llibres i al mateix temps ja pensa en nous llibres”, va comentar Sàez, abans que l’escriptor avancés que ja té en marxa un nou títol per a l’any que ve en què parlarà dels sentiments que el van embargar quan va tornar a Lleida després de la seua jubilació. 

Sàez va reconèixer que “a SEGRE hem publicat una espècie d’assaig per fascicles setmanals”, entre gener del 2023 i el mes d’abril passat. Un còctel literari que ha estat punt de partida d’aquesta reflexió sobre l’actual societat catalana, en la qual Gelonch ha reprès l’assaig que Ferrater Mora va publicar el 1944 Les formes de la vida catalana. “Vuitanta anys després, hem passat d’una societat homogènia culturalment, lingüísticament i religiosament parlant a una gran heterogeneïtat”, va comentar l’autor de Com som els catalans. Un text ple de reflexions i de moltes preguntes. “Jo crec que per ser catalans, no n’hi ha prou amb viure i treballar aquí, sinó que hem de tenir la ferma voluntat de ser-ho. Però com expressar aquesta voluntat si no hi ha una identitat compartida? Resulta molt complicat.”

Al llibre, Gelonch parla de conceptes com el dels límits (“no hi ha res il·limitat, ni tan sols la llibertat”) o els equilibris (“la societat catalana és molt pendular, passem d’un extrem a un altre sense gaire reflexió”) i s’atreveix a establir el principal pecat dels catalans (“l’enveja, hauríem de ser capaços d’alegrar-nos de l’èxit dels altres”) i també una virtut destacada (“la capacitat d’iniciativa”). L’escriptor va reclamar “més optimisme per trobar sortides, perquè tapar-se els ulls no és la solució si caminem cap a una paret.”