Monuments en perill: set béns de Lleida són a la Llista Roja de patrimoni en risc de desaparició

Sant Cristòfol de Vinyoles és una petita església d’estil romànic que es troba en un paratge més aviat allunyat, a la serra de Cava, municipi de l’Alt Urgell. Des de fa quatre dècades està tancada al culte i el 2010 es va declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), una categoria amb l’objectiu de protegir el patrimoni cultural. 

Tanmateix, a causa del sever estat de degradació, aquesta particular capella va entrar fa poc més de dos setmanes a la Llista Roja de l’associació sense ànim de lucre Hispania Nostra, una eina de participació social l’objectiu de la qual és promoure, sensibilitzar i actuar sobre els béns patrimonials de l’Estat en risc de desaparició. Segons documenta l’entitat a la seua pàgina web, les plantes enfiladisses salvatges grimpen pels murs del temple i arriben a envair-ne l’interior, que pateix humitats. Per la seua part, l’alcaldessa de Cava, Gisela Sellés, apunta que l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles conserva la coberta i les parets en un estat de conservació “òptim”. L’ajuntament no ha sol·licitat ajuda al bisbat per rehabilitar-la ni preveu, ara per ara, fer-ho.

A la demarcació de Lleida, són set els immobles patrimonials –entre béns religiosos, militars i culturals– recopilats a la Llista Roja pel seu gran deteriorament. Tanmateix, el número total és molt més gran, no només a la província, sinó a tot el territori català i la resta de l’Estat. “És un problema endèmic”, assegura Albert Velasco, historiador de l’art i professor a la Universitat de Lleida. “Els monestirs acostumen a ser els que pateixen més degradació”, afirma. Per entendre-ho, “ens hem de remuntar a l’any 1835”, explica, “quan va tenir lloc una gran desamortització i els béns de l’Església van passar en mans de particulars”. A causa de la falta de cura i de voluntat de conservació, amb els anys, molts han patit perjudicis irreparables.

El bisbat de Lleida és propietari de quatre dels set béns que apareixen a la Llista Roja. “Sense contribució pública no podem tirar endavant les reparacions que tenim pendents, ens superen pressupostàriament”, explica el director del departament de Patrimoni Immobiliari del bisbat, Luis Pérez, que va posar èmfasi en la dificultat per aconseguir subvencions de la Generalitat de Catalunya. 

L’església d’Almenar és un dels casos més complicats, ja que segons el bisbat, l’actuació urgent “segueix pendent des de fa anys i és la més costosa: supera el milió d’euros”, afegeix. Així mateix, Pérez destaca l’església de Santa Maria de Farfanya, l’estat de la qual és “significativament dolent, per la qual cosa fa sis anys, amb el suport de l’ajuntament, vam sol·licitar sense èxit una subvenció del ministeri de Cultura”, es lamenta.

A la Llista Roja

Sant Cristòfol de Vinyoles. A Cava (alt Urgell), aquesta església romànica va entrar a la llista just la setmana passada.

Santa Maria de Farfanya. Castell-església a Castelló de Farfanya.

Santa Maria d’Escarp. Monestir cistercenc del segle Xiii situat a massalcoreig. 

Santa Maria de Sarroqueta. Església al Pont de Suert que data de l’edat mitjana i és catalogada com a Bé Cultural d’interès local.

Sant Serni d’Àrreu. Església ubicada a Àrreu (Alt Àneu), un poble amb tot just mitja desena d’habitants.

Sant Ruf. Monestir als afores de Lleida fundat al segle XII. Va entrar a la llista el 2015.

St. Miquel de Montmagastre. El més antic de la llista (en la qual figura des del 2008) s’ubica a Artesa de Segre.

Moradilla, el Molí de Cervià i Sant Ruf esperen actuacions

Una de les parets de la torre del Tossal de Moradilla, a l’Horta de Lleida, es va desplomar a mitjans d’aquest mes i ara tan sols queden dretes restes de dos dels murs. La plataforma Lleida 1936 organitza aquest diumenge (12.00 hores) una concentració davant de la torre per reclamar-ne la recuperació a la Paeria que, al seu torn, va avançar a aquest diari que “s’ha fet una inspecció i s’ha redactat un informe per actuar d’urgència, i es procedeix immediatament a delimitar-ne el perímetre”. 

A partir d’ara, el servei d’arqueologia haurà de presentar una proposta sobre el seu tractament. Pel que fa al Molí de Cervià, a Grenyana, l’ajuntament afirma que està “treballant a la redacció d’un projecte de neteja i sanejament de l’entorn i d’estabilització de la infraestructura, una cosa de la qual els veïns han estat informats”. 

Finalment, l’antic monestir de Sant Ruf, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), és l’únic edifici de la ciutat que figura a la Llista Roja. La seua conservació “és complicada”, apunta Xus Llavero, historiadora del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, ja que “es troba al mig d’una finca de propietat privada i el seu amo no té cap interès a conservar-lo”. 

Tanmateix, l’any 2017 va cedir-ne l’ús a la Paeria per 15 anys renovables, amb l’objectiu de rehabilitar-ne les restes. Avui dia, el consistori assegura que té previst adequar els seus accessos i l’entorn, però encara no s’hi ha perpetrat cap acció significativa.