La Seu Vella 'desapareguda'

Les primeres vistes fotogràfiques de la ciutat de Lleida, i en especial de la Seu Vella, s’han atribuït històricament al fotògraf britànic Charles Clifford, el 1860, en ocasió de la visita de la llavors reina Isabel II per inaugurar l’arribada del ferrocarril a la ciutat. Des d’aleshores, el monument més emblemàtic de Lleida ha estat protagonista de milers de fotografies. Una petita selecció de 175 imatges de quan la Seu era lo Castell s’inclouen ara en el llibre El tossal de la Seu Vella. Lleida 1860-1960 (Efadós), que ahir es va presentar al Castell del Rei. Els impulsors, Joan Ramon González (president dels Amics de la Seu Vella), l’empresari Jordi Mestre i el fotògraf Josep Ignasi Rodríguez (que va ser responsable d’Audiovisuals de l’IEI del 1982 al 2017), van explicar que “l’objectiu d’aquest volum gràfic és oferir al lector un viatge de cent anys al passat, per veure com era la Seu Vella com a caserna militar i com va començar la recuperació del monument després de la Guerra Civil”. González va assegurar que “bona part de les imatges són inèdites o molt poc conegudes”. Procedeixen d’una dotzena d’arxius històrics, entre els quals l’Arxiu Capitular de Lleida, l’Ametller de Barcelona o dels fons gràfics Porta i Gómez Vidal a l’IEI.

D’altra banda, González va destacar l’elecció per al titular del llibre de la paraula tossal en lloc de turó: “En el seu dia, l’historiador Josep Lladonosa va començar a utilitzar turó com a paraula catalana més oficial –també l’hem adoptat per a Gardeny– quan, tanmateix, a Lleida sempre hem parlat de tossal, com el de Moradilla o el de Pedrós.

Un monument que aspira a Patrimoni de la Unesco

El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella figura des del 2016 a la llista indicativa de l’Estat espanyol com a aspirant oficial a la declaració de Patrimoni Mundial de la Unesco. A més, a començaments d’aquest mes de novembre, el Consorci del Turó també va sol·licitar formalment la seua inclusió en la candidatura d’Andorra, França i Espanya sobre els orígens històrics del Principat, en la qual ja figura la catedral de la Seu d’Urgell. Tanmateix, segons va publicar ahir el Diari d’Andorra, el comitè de pilotatge d’aquest projecte transnacional hauria desestimat l’aspiració de la Seu Vella. Fins i tot cita declaracions de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, assegurant que la consellera de Cultura, Sònia Hernández, li hauria comentat recentment que des de la Generalitat s’aparcava la proposta lleidatana davant la suposada mala recepció per part de les autoritats andorranes. En canvi, des de la conselleria de Cultura van reafirmar ahir “el compromís de la Generalitat d’acompanyar la candidatura amb respecte i responsabilitat cap al patrimoni cultural del país”. De tota manera, van afegir que la decisió final recaurà en el comitè tècnic de pilotatge, “responsable de dirigir i valorar aquesta iniciativa”. Per la seua part, la Paeria va optar per no fer valoracions fins a la pròxima reunió prevista d’aquest comitè tècnic, tot i que va assegurar que “el que s’ha publicat no es correspon amb les informacions que té l’ajuntament de Lleida”.