“Per què Montserrat es va salvar a la Guerra Civil?”

“Com va sobreviure Montserrat a la crema i espoli d’esglésies i convents les primeres setmanes de la Guerra Civil?”, es va preguntar l’escriptor i periodista Martí Gironell. Un fet històric que el va sorprendre, i més quan va conèixer que el govern de la Generalitat va aprovar un decret exprés per confiscar el monestir “per al servei de les institucions del poble”. De fet, va ser el cartell d’“edifici apropiat per la Generalitat” el que possiblement va frenar la ràbia de radicals i anarquistes contra l’Església. Immediatament, Gironell va veure que la supervivència de Montserrat durant la Guerra Civil tenia una novel·la. I el resultat és La muntanya del tresor (Columna, Destino en castellà), que ahir va presentar a la llibreria Caselles de Lleida. Especialitzat en novel·les històriques des de l’èxit d’El pont dels jueus (2007) i La venjança del bandoler (2008), i fins a títols més recents com La força d’un destí (Premi Ramon Llull, 2018) i El fabricant de records (Premi Prudenci Bertrana 2022), Gironell torna a l’actualitat literària narrant “un episodi molt desconegut per a molta gent, quan Montserrat es va convertir durant la Guerra Civil en un lloc de refugi; en hospital militar, en biblioteca i en impremta sense renunciar a ser el centre turístic, cultural i espiritual que havia estat fins llavors”. Per això, ha teixit una ficció amb “un protagonista de mirada neta, distant, objectiva i innocent, un escolanet orfe que es va quedar al monestir quan va esclatar la guerra perquè no tenia un altre lloc on anar”. L’escriptor va comentar que “a través dels ulls de Benet Nomdedéu, de la seua curiositat, el lector podrà disfrutar de l’aventura de tres anys a Montserrat en els quals la vida, malgrat tot, va seguir el seu curs”. Una història en la qual Gironell entrellaça personatges ficticis amb altres de tan reals com Companys, Azaña, el doctor Trueta i fins i tot la vedet del Paral·lel Bella Dorita, que “va actuar en un garatge al costat de Montserrat per aixecar els ànims de la tropa”. Un altre episodi desconegut d’aquest símbol de Catalunya.