Alfons Cabrera, fotoperiodista: “Transmet l'abatiment de la guerra”

El fotoperiodista Alfons Cabrera, guardonat recentment amb el premi de fotografia Robert Capa d’Aitona, va explicar a SEGRE que la imatge guanyadora del concurs, un retrat de diversos presoners russos a Ucraïna, es va començar a gestar un any abans de fer-la i que la principal dificultat per obtenir-la van ser els tràmits burocràtics. En aquest sentit, Cabrera va recordar que feia temps que volia fer una cobertura periodística en un camp de presoners. “Durant mesos vaig estar treballant amb les administracions i organismes pertinents d’Ucraïna per aconseguir l’autorització. Hi ha molta burocràcia pel mig, especialment per als periodistes internacionals, que retarden el procés”, va rememorar.

Finalment, va aconseguir l’autorització necessària, i el dia 25 d’abril del 2024, a la regió ucraïnesa de Lviv, va tenir l’oportunitat d’accedir a una d’aquestes instal·lacions de presoners juntament amb una altra desena de companys de professió. “Anàvem d’un lloc a l’altre i l’únic que podia fer quan vaig veure la sala de presoners va ser la foto”

“Una vegada a l’interior del camp vam poder veure un registre de presoners, vam passar per algunes de les seues habitacions, la infermeria i un taller. Al recorregut entre aquests llocs vaig veure aquesta sala on eren els presoners, encara que no sé gaire bé què feien allà. A la resta d’espais que havia visitat moments abans era més fàcil adoptar decisions tècniques per a la presa de la fotografia, però en aquesta sala l’únic que podia fer era la foto amb la llum que hi havia en aquell precís moment”, va recordar.

Entre les diferents fotografies que va fer durant la visita al camp de presoners, Cabrera va dir que inicialment “no tenia clar” que la imatge que finalment va presentar al concurs fos la que més destaqués. Però analitzant-ho amb calma, el fotoperiodista va decidir que el retrat dels presoners capbaixos en aquesta sala era el que “millor transmetia l’abatiment i la tristesa de la guerra”. Així mateix, Cabrera va dir que “l’ambient que hi havia allà era molt trist i apagat, però no em va semblar opressiu”. De fet, l’“expectativa” per a aquests homes era poder tornar a casa.

D’altra banda, el guanyador del premi Robert Capa ja tenia certa experiència en la cobertura periodística de conflictes bèl·lics abans del moment de la fotografia. “Com a fotoperiodista he estat en zones d’Israel, Cisjordània i la mateixa Ucraïna. Són fotografies molt vistoses, però normalment sempre escric més que fotografio”, va remarcar.

Finalment, Cabrera va incidir que quan vols fer la cobertura periodística d’un conflicte bèl·lic sempre “has de plantejar-te quin és el nivell de risc que vols assumir, ja que pot ser radicalment diferent”. En el cas de la foto, el seu autor diu que va córrer el “mínim”.