Adeu al cronista de Lleida

Joaquín Ureña, un dels artistes més reconeguts de Lleida, va morir ahir a la matinada a l'edat de 78 anys. Les seues obres van renovar la tècnica de l'aquarel·la i la seua valentia artística va ser compensada amb més de quaranta premis estatals i internacionals. Ha estat durant dècades el gran cronista gràfic de Lleida.

El gran aquarel·lista de Lleida, Joaquín Ureña, va morir ahir, però el seu llegat artístic, social i cultural continua i continuarà ben viu. Ureña va dedicar la seua vida a la pintura i, de fet, ho va fer fins a l’últim dia, ja que abans de morir estava acabant de pintar al seu estudi un quadre i també havia seleccionat i enviat les obres per participar en una exposició imminent a la galeria Ansorena de Madrid. Tot això malgrat la insuficiència respiratòria que patia i que finalment va derivar en la seua mort ahir a la matinada.

Concretament, el geni de l’aquarel·la va dedicar les seues últimes pinzellades a una obra sobre la sèrie de les Aventures de Tintín. Però l’origen com a artista es remunta a la seua infantesa. Quan tenia 5 anys, Ureña utilitzava els papers de compra de la seua mare o un full de paper de barba per dibuixar, tal com recordava en una entrevista al suplement Lectura del diari SEGRE el mes de juny passat.

Ureña va estudiar a les escoles d’arquitectura de Madrid i Barcelona, però es va dedicar al món de la pintura de manera autodidacta. De dibuixar en papers de la compra de la seua mare va passar a pintar en teles de fins a 2x2 metres. L’artista va ser pràcticament el creador de les aquarel·les de gran format, encara que també pintava teles més petites o en un quadern. Acostumava a sortir al carrer, mirava allò que l’envoltava i ho retratava, però també utilitzava amb destresa el pinzell per pintar els espais interiors que li cridaven l’atenció.

Des del 1974, les seues obres han estat exposades en més de vuitanta mostres individuals i més d’un centenar de col·lectives en ciutats com Barcelona, Madrid, Nova York o Mèxic. La seua valentia i destresa a l’hora de pintar amb aquarel·la el van fer mereixedor de més de quaranta premis estatals i també d’altres internacionals, incloent la medalla Morera de Lleida (1988), el Premi López-Villaseñor de Pintura a Ciudad Real (1994), el Premio Extraordinario Reina Sofía i Medalla BMW (Madrid, 1996), el primer premi XL del Certamen Nacional de Pintura Caja San Fernando a Sevilla (1999) i la Medalla de Plata de l’Acadèmia de les Arts, les Ciències i les Lletres de París (2022).

Ureña va tenir l’honor de fer el pregó a les últimes festes de maig de Lleida. En el seu discurs va deixar patent l’amor per la pintura i per la seua ciutat natal, amb la qual sempre ha mantingut un vincle molt estret. La seua dona, Mari Mar, que va conèixer mentre feia el servei militar obligatori a Almeria, va ser essencial en la vida de l’autor i tant ella com la ciutat andalusa van ser dos fonts d’inspiració artística per a part de les seues obres.

Companys del pintor, autoritats i professionals de la cultura es van acomiadar ahir de la figura lleidatana. Un dels seus amics més íntims en l’última dècada, Joan Flores, rememora com “sempre podies trobar el Joaquín pintant pels carrers, ja que pintava la ciutat i la gent que estimava”. “Era una gran persona, molt intel·ligent, molt culte i molt amic dels grans pintors. No es penjava cap medalla perquè defensava que te les havien de penjar”, va afegir. Així mateix, Juan Ferrer, amic i veí seu, recordava “les grans estones” que van passar junts i considera que “se l’ha de recordar perquè va ser un pintor extraordinari que feia senzill allò que era complex”.

Autoritats locals com l’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa també van mostrar la seua pena per la pèrdua. “Ens acomiadem d’una figura única que ha portat el nom de Lleida a tot arreu, amb la seua passió, talent i dedicació”, va afirmar.

De la mateixa manera, professionals del món de la cultura van reivindicar la trajectòria de l’artista. Roser Xandri, la directora de l’Espai Cavallers, va considerar que el pintor era un artista que els lleidatans “sempre han sentit molt seu” i que han pogut veure “capturant moments quotidians i especials de la seua ciutat natal”. A més, Xandri valorava la seua mirada artística. “Ell sempre deia que molta gent no sabem mirar i que cal aprendre a fer-ho per poder captar la vida quotidiana de la nostra ciutat i altres entorns”, va expressar.

Per la seua part, la delegada de Cultura a Lleida, Montse Parra, va dir sentir-se “desolada” per la pèrdua d’una “figura superimportant en la vida cultural de la nostra ciutat”. El director del Museu Morera, Jesús Navarro, va destacar que “va ser un artista complet i referent en el seu àmbit i un gran cronista visual dels racons de Lleida. Sempre va mantenir una relació sostinguda amb el Museu Morera, del qual va obtenir la medalla el 1988 i que allotja part de les seues obres”.

El carrer, una gran inspiració de la seua obra

Joaquín Ureña solia retratar als seus quadres allò que podia veure al carrer o en espais urbans. Així, l’artista lleidatà va capturar moments quotidians o especials a través dels seus quadres o en un quadern. Ureña també aprofitava el balcó del seu pis a la rambla Ferran de Lleida (a la imatge) per inspirar-se i pintar. El pintor va renovar la tècnica de l’aquarel·la amb obres de gran format, que va exposar en diferents ciutats de l’Estat i d’arreu del món.

El seu llegat, present en nombroses cases i empreses de la ciutat

Particulars i empreses de la ciutat de Lleida tenen exposat part del llegat artístic de Joaquim Ureña a les seues llars o instal·lacions. L’artista va dedicar part dels quadres a pintar espais interiors que li cridaven l’atenció. Un exemple és l’aquarel·la que mostra la planta d’impressió a Alcoletge del diari SEGRE, que actualment es pot trobar a les instal·lacions de la mateixa redacció.