Suport a 10 traduccions d'autors lleidatans enguany

L’Institut Ramon Llull, el consorci públic integrat per la Generalitat, l’ajuntament de Barcelona i el govern de les Balears, va informar ahir que ha subvencionat aquest any 197 traduccions d’obres literàries en llengua catalana i occitana a altres idiomes, la qual cosa suposa un increment del 42% respecte al 2023 i una nova xifra rècord. Del total, val a destacar el suport a la traducció de 10 títols de set autors lleidatans. Tres d’ells han comptat amb dos llibres cada un traduïts a altres llengües: Maria Barbal, Teresa Pàmies i Ramon Usall. L’escriptora de Tremp ha vist com el seu primer gran èxit editorial, Pedra de tartera, la novel·la amb què es va donar a conèixer el 1985, ha sumat una traducció més, en aquest cas al croat, afegint-se així a la quinzena de versions de l’obra, des de l’anglès, el francès i l’alemany a l’àrab, l’hebreu i el romanès. A més, la seua última novel·la, Al llac, publicada el 2022, també s’ha traduït aquest any a l’alemany.

Per la seua part, Teresa Pàmies (1919-2012) compta des d’aquest any amb dos noves traduccions al castellà: les seues reconegudes obres de no ficció Quan érem capitans. Memòries d’aquella guerra, del 1974; i Quan érem refugiats. Memòries d’un exili, del 1975.

L’historiador i polític lleidatà Ramon Usall ha disfrutat aquest any de dos traduccions dels seus assajos: Futbolítica, del 2017, ha aparegut al mercat britànic traduït a l’anglès, i Un segle costa amunt, d’aquest mateix any, ha estat publicat també en castellà.

Uns altres quatre autors lleidatans han gaudit d’altres tantes traduccions: Trajecte final (1981), de Manuel de Pedrolo, al búlgar; La passió segons Renée Vivien (1995), de Maria-Mercè Marçal, al francès; el poemari Càntic d’ombres (2017), de Jaume Pont, també al francès; i El món interior (2024), de Francesc Serés, al castellà.

D’altra banda, també s’han publicat traduccions d’obres d’Irene Solà, Miquel de Palol, Gemma Ruiz, Sebastià Alzamora i Joan-Lluís Lluís, així com clàssics de Verdaguer, Rodoreda, Foix o Estellés.

El castellà, l’italià, el francès i l’anglès han encapçalat el rànquing de llengües amb més traduccions, amb un augment notable de l’alemany i el portuguès.