MÚSICA FESTES POPULARS
Tradicions nadalenques de Ponent
'El Cant de la Sibil·la' compleix més d'una dècada a la Seu d'Urgell, repeteix a Lleida i s'estrena a Golmés. Organyà celebra la nit de Nadal l'ancestral ball de Lo Cavallot i la Balladora
La soprano Laura de Castellet va interpretar el paper protagonista del drama litúrgic ‘El Cant de la Sibil·la’, la nit del 24 de desembre a la Catedral de la Seu d’Urgell. - AJUNTAMENT DE GOLMÉS
Pastorets i pessebres vivents no són les úniques tradicions escèniques típicament nadalenques catalanes. A poc a poc, a Ponent es va recuperant un ritu d’origen pagà que, com d’altres, l’Església va adoptar en el seu dia: El Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic i de cant gregorià en el qual l’endevina pronostica l’arribada del Messies i la fi del món. La tradició marca que aquesta celebració escènica i musical té lloc la nit de Nadal, abans de la Missa del Gall. I a la catedral de la Seu d’Urgell hi compleixen des que la van recuperar l’any 2011. De fet, existeix constància que ja es cantava almenys al segle XII. La versió interpretada actualment es troba descrita a l’Ordinari de la Catedral de la Seu, imprès l’any 1536. Es va incorporar a l’escenificació del Retaule de Sant Ermengol, amb diverses corals en concert, i el 2011 es va restablir en el seu context històric original: la nit de Nadal a la Catedral, abans de la Missa del Gall.
A Lleida, la Fundació Horitzons 2050 va impulsar El Cant de la Sibil·la el 2023 i dimarts passat, com va informar SEGRE, va celebrar la segona edició en una església de Sant Llorenç farcida de públic.
I al municipi de Golmés, al Pla d’Urgell, van estrenar la nit del 24 de desembre un Cant de la Sibil·la interpretat per la soprano Inés Juanpere, acompanyada per la formació Bellpuig en Cor i amb Albert del Viso a l’orgue. Nombrós públic va seguir la interpretació a l’església de Sant Salvador, que va precedir la Missa del Gall.
D’altra banda, Organyà també va recuperar fa uns 25 anys una tradició històrica d’origen medieval que reviu des d’aleshores cada 24 de desembre: la llegenda de Lo Cavallot i la Balladora. Lo Cavallot, un personatge vestit de roig i amb una màscara de cavall, que es creu que simbolitzava el poder feudal, va executar de nou a la plaça l’Església un ball de mofa sarcàstica davant dels antics monjos agustins del municipi.
La dansa va seguir amb l’aparició de la Balladora, un home caracteritzat de dona que representava el poble, escenificant entre tots dos el domini feudal sobre la població.
També com cada any, la plaça de les Homilies va acollir tot seguit un altre ritu local ancestral, la crema del carro.
