Adeu a la poeta Rosa Fabregat

Tot just dos setmanes després de la mort de l’artista Joaquín Ureña, Lleida va plorar ahir la pèrdua d’un altre gran nom propi de la cultura de Ponent, l’escriptora Rosa Fabregat, que va morir al seu domicili de la capital del Segrià als 91 anys. Fonts de la família van informar que la farmacèutica i poeta va tenir una mort “natural i plàcida”, cap al migdia. La persona que l’atenia cada dia a casa seua la va trobar asseguda a la seua butaca preferida, amb el cap lleugerament decantat, en una sala atapeïda de llibres, testimonis de la seua passió per la literatura. Un dels primers a alertar de la trista notícia a través de les xarxes socials va ser el poeta lleidatà Jordi Prenafeta, veí d’escala de Fabregat, després de conèixer la defunció pel marit de l’escriptora, el també escriptor Josep Maria Prim. Les reaccions de dol a la xarxa no es van fer esperar des de la Paeria, la Diputació, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Nacional de les Arts i la Cultura fins a editorials que van compartir tasca professional amb Fabregat com Pagès Editors o Fonoll i personatges de la Lleida cultural com Antoni Gelonch, Marta Alòs o Postureig Lleida, (vegeu la columna de reaccions), entre altres.

Nascuda a Cervera el 3 de febrer del 1933, Rosa Fabregat va cursar estudis universitaris de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar a Barcelona i es va especialitzar a Alemanya, i que la van portar a desenvolupar diverses tasques, com directora tècnica o inspectora farmacèutica a cavall de la dècada dels 50 i els 60. Després del seu treball també en el camp de la investigació, es va traslladar anys després a Llorenç del Penedès per regentar una farmàcia, abans d’establir-se als 90 a Lleida, la seua ciutat d’adopció, després de jubilar-se. Però la seua gran passió van ser sempre les lletres, destacant sobretot en el terreny poètic. La seua obra primerenca, entre 1953 i 1993, la va acabar recopilant en el volum Ancorada en la boira. Un nou llibre, titulat La temptació de vol, va reunir la seua producció poètica fins al 2011. Com a narradora, va conrear de forma especial la ciència-ficció, amb títols com El turó de les forques (1983) –on es va atansar a la ciència-ficció feminista–, Embrió humà ultracongelat número F-77 (1984) i La dama del glaç (1997). I la seua novel·la La capellana (1988) va aixecar polèmica al qüestionar l’exclusió de les dones del sacerdoci.

Creu de Sant Jordi el 2017 i Premi Nacional el 2022

El 1978, Rosa Fabregat va guanyar el seu primer premi de poesia, el Vila de Martorell, pel poemari Estelles, guardó que ella sempre recordava que la va animar a seguir una trajectòria literària. Una carrera que es va veure reconeguda el 2017 amb la Creu de Sant Jordi, que va recollir el maig d’aquell any al Saló de Cent del Palau de la Generalitat de mans del llavors president Puigdemont. Aquell mateix any, la Paeria li va concedir la Medalla al Mèrit Cultural. La distinció que més la va alegrar va arribar fa tot just dos anys i mig, el Premi Nacional de Cultura. “És el més gran que hi ha. Sempre vaig suposar que mai tindria aquest reconeixement a la meua trajectòria literària”, va explicar en una entrevista a SEGRE. Va rebre el guardó de mans de la poeta Laia Noguera i de la seua neta (a la foto).