LLEIDA
Últim adeu a la poeta Rosa Fabregat
Lleida acomiada amb dolor l'escriptora i farmacèutica de Cervera, traspassada dilluns als 91 anys. El funeral reuneix representants de la cultura, la política i la societat de Ponent
En el primer dia de l’any nou, Lleida va donar ahir l’últim adeu a la poeta Rosa Fabregat, traspassada dilluns als 91 anys. La sala ecumènica del tanatori es va omplir de representants del món cultural, social i polític de Ponent per acompanyar la família de l’escriptora i farmacèutica al funeral, molt emotiu, i que va estar oficiat per Roger Torres, president d’Arrels. Entre els assistents hi havia escriptors com Xavier Macià, Jaume Pont, Francesc Pané, Marta Alòs, Montse Sanjuan, Maria Pons, Andratx Badia o la catedràtica i poeta de Seròs Carme Romia, que va llegir una poesia dedicada a Fabregat. També van intervenir amb els seus parlaments Albert Turull, Jordi Prenafeta i Toni Prim, nebot de la finada. Igualment es va poder veure representants de llibreries de Lleida, com Caselles, la irreductible o El Genet Blau. Quant a la representació política, van acompanyar la família l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i altres regidors de la Paeria, entre ells Violant Cervera, portaveu de Junts a l’ajuntament, que va traslladar a la família les condolences de l’expresident Carles Puigdemont. Tampoc no hi van faltar representants de Cervera i del consell de la Segarra, d’on era originària Rosa Fabregat, així com de Llorenç del Penedès, municipi en el qual va exercir de farmacèutica i des del qual van arribar veïns i membres del consistori.
Des de dilluns passat, les reaccions davant de la pèrdua d’una dona referent tant per la seua trajectòria literària com pel seu profund compromís social i feminista van omplir les xarxes socials. Entre aquestes, la del president Salvador Illa, que va afirmar que la seua “és una de les carreres literàries més destacades i versàtils” de la llengua catalana, lloant el seu compromís “per la cultura, la ciència i el feminisme”. Per a Illa, “el bon moment actual de la literatura catalana té les seues arrels en figures pioneres com Rosa Fabregat”. Des de l’ajuntament de Cervera, van recordar que Fabregat, filla predilecta de la ciutat, “va sobresortir en les seues trajectòries com a farmacèutica i escriptora”. I l’activista cultural i cantautora de Tortosa Montse Castellà va agrair a “la poeta estimada, dona de lletres i ciència, la gentilesa de cedir-me uns versos per musicar-los en el meu quart disc i també per a un videoclip: En els teus dits”.
Més d’una vintena d’obres entre poesia i novel·la
Doctora en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, Rosa Fabregat va compartir professió científica amb la seua passió des de nena per les lletres. Sobretot, des que el seu primer premi de poesia, el Vila de Martorell, el 1978, la va animar a perseverar en el terreny literari. I durant anys no ho va tenir fàcil com a dona escriptora, d’aquí també la seua històrica militància feminista. De fet, en una de les últimes entrevistes a SEGRE, després de rebre el 2022 el Premi Nacional de Cultura, va recordar que “durant la meua carrera com a escriptora vaig quedar finalista en alguns premis literaris.. Però sempre guanyaven els homes. No em presentava a la majoria de premis perquè ja sabia que només guanyaven els homes. Ho tenia assumit”. En més de seixanta anys de trajectòria literària, va publicar més d’una vintena d’obres, entre poesia i novel·la, a més d’assaig. En el primer gènere, destaquen títols com Estelles (1978), El cabdell de les bruixes (1979), Cartes descloses (1998), El ble i la llum (2003), Roses de sang (2005) o A la vora de l’aigua (2008). En narrativa, Laberints de seda (1981), El turó de les forques (1983), La capellana (1988), La dama del glaç (1997) i Hereus i brodadores (2008), entre d’altres.