Una paraula val més que 1.000 imatges: Monjo rastafari, llac Tana (Etiòpia)

Recordo perfectament com em va impressionar la profunditat de la seva mirada. De fet ens vam parlar amb la mirada, tot i que em van informar que havia fet vot de silenci per alguna experiència que havia tingut amb el zen al Japó. Em van aclarir que el silenci no és només no parlar amb la nostra veu. La curta conversa gestual amb els ulls i moviments mutus del cap per tal d’entendre’ns va ser un trencament total del vot de silenci. Un cop aclarit que si el fotografiava li havia de pagar una quantitat de diners, amb el màxim respecte, i trencant només el silenci amb els clics del disparador de la rèflex, li vaig fer vuit o deu captures. Durant aquest interval no va moure ni un múscul. No recordo si va pestanyejar o no. Un cop acabades les captures li vaig pagar i recordo la seva actitud en agafar els diners de la meva mà, amb una calma i un respecte totals. 

Cal comentar que al llac Tana, el més gran d’Etiòpia, a la zona del Nil Blau, hi ha unes vint illes que tenen monestirs o esglésies cristianes coptes, amb pintures murals de gran bellesa, amb un estil semblant a les del nostre romànic, tot i que d’època més tardana, moltes del segle XIV. Com a curiositat, recordo una pintura mural amb una representació bèl·lica encapçalada amb la figura del negus Haile Selassie al davant de les tropes. 

Cal citar també que els nadius es fan unes piragües tipus totores, com les del llac Titicaca, amb una mena de jonc semblant, però més lleugeres.