L'Auditori Enric Granados suma més de 1.500 concerts en 30 anys de música

Divendres passat Lleida va celebrar el 30 aniversari de l'Auditori Enric Granados amb un espectacle de dansa vertical i un concert de l'OBC. De fet, els 30 anys de l'efemèride es compliran divendres vinent, 14 de febrer, quan la reina Sofia va inaugurar aquell dia del 1995 la primera gran infraestructura cultural de la democràcia a Lleida.

La Paeria va celebrar divendres amb tota mena de luxes els 30 anys de la inauguració oficial de l’Auditori Enric Granados, amb un espectacle de dansa vertical a la façana de l’edifici i un concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). De fet, l’aniversari no es complirà exactament fins divendres vinent, el 14 de febrer. Aquell mateix dia, però del 1995, l’aleshores reina Sofia, ara emèrita, va descórrer la cortineta de la placa que llueix encara al vestíbul de l’edifici donant per inaugurat l’Auditori de Lleida, la primera gran infraestructura cultural que va portar la democràcia a la capital del Segrià. 

Una obra llargament desitjada des de feia més de deu anys enrere. Un edifici que va canviar per complet la fisonomia urbana de l’antic portal de Magdalena, i que es va convertir en seu de les també llargament esperades noves instal·lacions del Conservatori i Escola Municipal de Música. Un Auditori que en aquests trenta anys ha acollit entre la sala simfònica i la de cambra uns 1.500 concerts, amb més de 635.000 espectadors. Uns escenaris pels quals han actuat un bon munt de les millors figures musicals del país i internacionals, tant de la música clàssica i lírica com del jazz i del pop-rock. Així, el públic ha pogut gaudir de figures de la lírica com Montserrat Caballé, Josep Carreras, Teresa Berganza, Jaume Aragall o Barbara Hendrix; virtuosos instrumentals com Joaquín Achúcarro, Alícia de Larrocha o Aldo Ciccolini; figures com Jordi Savall, Eiji Oue, Víctor Pablo Pérez, Antoni Ros Marbà o Sir Neville Marriner; o estrelles musicals com Stéphane Grappelli, Tete Montoliu, Lluís Llach, Marianne Faithfull o María Dolores Pradera. A més de rellevants actes socials com la gala d’investidura de l’expresident Jordi Pujol com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida, entre d’altres.

La història de l’Auditori va començar el 1982, quan l’ajuntament presidit aleshores per Antoni Siurana va decidir emprendre un projecte que, al final, va tardar una dotzena d’anys a materialitzar-se.

L’edifici es va aixecar sobre el descampat que, des dels anys 60, havia deixat lliure el mercat de fruites i verdures de Lleida, quan aquest va creuar les vies del tren per traslladar-se a Pardinyes. Ramon Artigues i Ramon Sanabria van firmar un projecte arquitectònic molt especial. Tant per la magnitud de l’obra i per les dificultats que van anar sorgint durant la construcció (vegeu el desglossament en aquesta pàgina), com l’evidentment pel cost de l’edifici, per sobre dels 1.600 milions de les antigues pessetes de fa tres dècades –traduït a euros, gairebé 10 milions–, bona part dels quals va assumir el Ministeri de Cultura.

D’altra banda, malgrat que ara es commemora la inauguració oficial, l’estrena davant del públic de l’Auditori va tenir lloc uns mesos abans. El divendres 11 de novembre del 1994, el guitarrista lleidatà Josep Antoni Chic va tenir l’honor d’estrenar musicalment l’edifici en un recital a la sala de cambra, situada al primer soterrani i amb una capacitat per a gairebé 250 persones. I dos dies després, el diumenge 13 de novembre, va obrir al públic la sala simfònica (amb un aforament per a 800 espectadors) amb l’actuació de la denominada Orquestra del Festival Enric Granados juntament amb les corals Lagium, Shalom, Sícoris i Orfeó Lleidatà.

Tres mesos després, la inauguració oficial de l’equipament va comptar amb una convidada sorpresa, la reina Sofia, acompanyada de l’aleshores ministra de Cultura, Carmen Alborch (que va morir fa poc més de sis anys). La sof iamania va envair el carrer Pi i Margall, amb centenars de persones que van rebre la monarca amb crits de joia i aplaudiments, mentre un petit grup d’independentistes, amb estelades incloses, provava de fer-se sentir amb poc èxit. Entre altres regals, Sofia va rebre el llibre Lleida, capital ferma, de la periodista Glòria Farré, subdirectora de SEGRE. L’Orquestra Filharmònica de Turíngia va posar el colofó musical obrint els primers 30 anys d’història de l’Auditori.

Les obres de construcció van topar amb uns ‘obstacles’ inesperats

L’Auditori i Conservatori de Lleida es va aixecar al descampat que, des dels anys 60, havia deixat lliure la celebració del mercadillo setmanal de fruites, verdures i roba quan aquest va creuar les vies del tren per traslladar-se a Pardinyes. Però les obres de l’edifici van topar amb obstacles inesperats. Primer, un corrent d’aigua subterrània, un petit afluent del Noguerola, que va obligar a modificar els fonaments. I, després, les restes arqueològiques que van aparèixer al començar els treballs d’excavació el 1984. 

Durant els tres anys següents, els arqueòlegs es van convertir en protagonistes davant els paletes i arquitectes. Les excavacions van posar al descobert diferents estrats que abraçaven des de l’època romana fins al segle XX, amb estructures i abundants restes de ceràmica, bronzes i vidres, en especial dels temps romans i àrabs a la ciutat. Per una altra banda, el replantejament de l’edifici va provocar finalment la diferència de nivell entre el carrer Pi i Margall i l’esplanada de l’entrada de l’Auditori, que es va solucionar amb uns esglaons d’escala.

El 2009, catorze anys després de la inauguració, el soterrani de l’edifici es va estrenar com a sala d’exposicions aprofitant un espai de 900 metres quadrats en el qual es conserven les restes arqueològiques. Tanmateix, les exposicions van anar minvant amb els anys i s’han convertit en una assignatura pendent de la política cultural de la Paeria.