Maria Barbal explora els llums i les ombres de l'ofici d'escriptor

Maria Barbal (Tremp, 1949) torna avui a la línia de novetats dels aparadors de les llibreries amb la seua nova novel·la, Peripècies (Columna, també en castellà a Destino), en la qual explora els llums i les ombres de l’ofici d’escriptor. L’autora pallaresa va explicar dilluns passat a Ona Llibres de Barcelona que, en aquesta ocasió, tenia ganes de parlar de l’escriptura i també de la complexa relació que s’estableix amb el món editorial.

“Per a mi, l’escriptura és un diàleg del meu interior amb l’exterior, que en principi són fets, però que gairebé sempre connecten amb els temes universals”, va explicar Barbal. Peripècies aborda les ombres de la creació literària i els desafiaments emocionals de l’ofici d’escriptor a través del personatge d’Anton Bellart, que veu com la seua vida fa un gir inesperat arran de l’èxit del seu primer llibre i que, empès per un editor expert, es proposa escriure una novel·la mentre prova de trobar el seu lloc en un univers tan fascinant com exigent. Mentrestant, un altre personatge, Sílvia Cors –una autora que sembla haver aconseguit un estil propi–, es converteix en una persona essencial en aquesta nova etapa de Bellart.

El matrimoni, la paternitat i l’afany per destacar són altres aspectes amb els quals haurà de bregar el protagonista, que el portaran a descobrir la fragilitat de l’equilibri entre creació i vida personal.

Barbal va comentar que, igual que en anteriors novel·les, volia articular una sèrie de fets entorn d’un personatge que s’adona que a través de les paraules pot “teixir històries”. En una trama que “podria seguir per molts altres camins”, l’escriptora de Tremp aprofita per parlar del fet d’escriure, amb “naturalitat” i amb una certa “ironia”, que “pot arrancar fins i tot una rialla”. De fet, allò que l’autora comparteix amb el protagonista és precisament l’exercici d’escriure, un pont entre els seus pensaments i vivències personals i en com es comporten i viuen els altres. Això també li obre la porta a tractar qüestions com l’amor, la culpa o la confiança en un mateix. “Intento diferenciar ser escriptor i fer d’escriptor per remarcar la importància d’aquesta creació a través de les paraules”, va afegir.

L’autora s’enorgulleix d’una carrera “amb més alts que baixos”

Des que es va donar a conèixer el 1985 amb la novel·la Pedra de tartera, un nom propi en la narrativa catalana contemporània, traduïda a 18 idiomes, Barbal ha consolidat una trajectòria literària que la mateixa autora destaca “amb més alts que baixos”. En aquest sentit, una de les claus va assegurar que passa per “persistir i no llançar la tovallola encara que una novel·la no vagi bé”. “M’he anat empassant aquest tipus de frustracions”, va afirmar, una actitud que li ha permès disfrutar dels moments positius de reconeixement i de la “bona resposta” dels lectors. Entre els millors records, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que va rebre a Tremp el 2021.