Diversos càrrecs de Cultura asseguren que Puig volia complir l’ordre de tornar les obres a Sixena però no depenia d'ell

Diversos càrrecs del Departament de Cultura de la Generalitat el 2017 han assegurat aquest dijous que l’aleshores conseller, Lluís Puig, volia complir l’ordre judicial de traslladar les obres de Sixena al monestir aragonès però va voler estudiar amb profunditat la “complexitat” de la situació jurídica dels béns que eren al Museu de Lleida. El seu cap de gabinet, la cap dels serveis jurídics, el director general de Patrimoni Cultural i el cap de coordinació museística de la Generalitat han relatat com Puig va rebre el requeriment tot just ser nomenat conseller i es va interessar pels passos a seguir per complir-lo, però no depenia d'ell només perquè el museu era un consorci. Fins al seu cessament no va rebre cap altre requeriment.

Josep Maria Boya Busquet, exdirector general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, ha declarat que el conseller va rebre la citació judicial per retornar a Sixena les obres del Museu de Lleida dos dies després de ser nomenat. Boya Busquet ha explicat que Puig li va comentar que "volia estudiar amb tota la cura i detall el dossier perquè era d'una grandíssima complexitat i per intentar conciliar les dues legislacions" i, en cap cas, ha dit, li va manifestar una voluntat de desobeir.

L'exdirector general de Patrimoni Cultural ha opinat que "tant Vila com Puig volien fer les coses conforme a dret, d'acord amb el que establia la legislació catalana i hi havia un procés legislatiu obert que no s'havia exhaurit". Busquet ha subratllat que aquells eren uns béns catalogats i que la Llei de Patrimoni Cultural era "molt clara sobre la unitat de la col·lecció".

Responent a les preguntes de l'advocat de l'acusació particular, Busquet ha justificat que per aquest motiu no es va fer cap preparatiu per traslladar les peces. També ha explicat que l'11 de desembre del 2017 va acudir al Museu de Lleida a títol personal, on va presenciar "una situació vergonyosa d'un setge militar en un museu". "Vaig anar-hi per fer costat als companys del Museu de Lleida, que vivien una violència extrema i injustificada", ha denunciat.

Joan Rosàs, cap de coordinació museística de la Generalitat, ha explicat que el dia que va arribar el requeriment judicial, Puig el va citar i van parlar durant una mitja hora. A banda de les dificultats tècniques del trasllat, el principal escull era el jurídic, per la llei de patrimoni cultural i per la ubicació de les obres. Rosàs li va explicar la complexitat de la situació, ja que s’havia de complir la llei de patrimoni cultural, perquè les 44 obres estaven protegides com a conjunt artístic, i les peces no estaven en possessió de la Generalitat sinó d’un consorci museístic. “”El conseller volia saber com complir l’ordre i li vaig dir que no era fàcil”, ha relatat. “Ell em demanava què havia de fer per tornar les peces, no per no tornar-les; em pregunta què s’ha de fer per complir el requeriment”, ha explicat.

Per últim, el cap de gabinet de Puig al capdavant de la Conselleria, Joaquim Bohils, ha explicat que en rebre el requeriment del jutjat d’Osca, Puig va demanar als serveis jurídics del departament que la qüestió s’arreglés i l’anessin informant.

"La Generalitat no posseïa les peces"

Xavier Muñoz Puiggròs, advocat de la Generalitat que ha portat tots els plets civils de Sixena, ha argumentat que aquest era un conflicte patrimonial en el qual van argumentar de forma reiterada davant els tribunals aragonesos que la Generalitat no posseïa les peces i que qui ho feia era el Museu de Lleida, una "entitat amb personalitat jurídica pròpia". A més, ha recordat que conformaven un patrimoni i una col·lecció "que no es pot disgregar de forma automàtica".

"Com que no estaven en mans de la Generalitat, no se li podia demanar que entregués una cosa que no posseïa", ha defensat. El lletrat ha destacat que va posar en coneixement del jutjat una resolució de l'Audiència d'Osca que reconeixia que el Museu era qui posseïa els béns, però que la jutgessa de primera instància ho va desestimar.

A preguntes de la defensa, Muñoz ha afirmat que mai ha rebut instruccions polítiques i que no coneixia el conseller Puig. Després del cessament del conseller pel 155, ha explicat que va informar al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, la situació del cas de Sixena i que aquest li va demanar temps per analitzar-ho.

Pilar Bayarri, cap dels serveis jurídics de Cultura, ha explicat que quan van rebre el requeriment del jutjat d’Osca el 7 de juliol per entregar les obres abans del 25 de juliol ella mateixa va redactar un escrit lliurat a la funcionària on Puig deia que acabava d’assumir el càrrec i que volia estudiar el tema. En tot moment, segons ella, Puig va dir que volia complir la resolució judicial, i així ho va exposar en l’escrit al jutjat. De fet, afegia que la qüestió era “complexa” i l’expedient “voluminós” i, per tant li calia temps per estudiar l’assumpte i “buscar la millor forma de donar compliment” a l’ordre judicial.

En tot cas, ella mateixa va dir-li al conseller que no era possible complir immediatament l’ordre perquè les obres no estaven en possessió de la Generalitat, tot i que les havia comprat, ja que estaven al Museu de Lleida, que depenia d’un consorci format per altres administracions. Malgrat que Puig era el president del Consorci no podia prendre la decisió unilateralment. De fet, el Consorci havia demanat feia setmanes a la magistrada d’Osca que el deixés personar-se en la causa, cosa que la magistrada va denegar. L’Audiència d’Osca va donar la raó al Consorci, però la magistrada tampoc va fer cas a l’Audiència.

“Era un tema que li preocupava molt, jo l’anava posant al dia, i ell sabia que podia incórrer en desobediència, però va manifestar la voluntat expressa de voler complir el requeriment, des del primer moment, però es va trobar amb l’inconvenient que les peces estaven en possessió d’un tercer”, ha argumentat.

Aquest recurs pendent de resolució és el que es Bayarri va comunicar a Puig, però la Generalitat mai va rebre resposta tampoc de les al·legacions del conseller.

La jurista de la Generalitat ha negat que el Consell Executiu denegués setmanes abans el compliment de la resolució si no hi havia sentència ferma.

Per la seva banda, el gestor cultural Xavier Quinquillà, ha declarat com a portaveu de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida, una entitat que defensava la unitat de les col·leccions dipositades al Museu de Lleida i al MNAC. Quinquillà ha explicat que mai es va reunir ni parlar amb el conseller Puig sobre les obres, però que sí que ho havia fet amb el conseller Vila. El testimoni ha afegit que van portar a terme accions ciutadanes pacífiques, però que no recorda que Puig hi assistís.

“Contractació directa en dos dies”

Per contra, Icíar Alcalá, la tècnica del govern de l'Aragó designada pel jutjat com a pèrit responsable de la recepció de l'entrega dels béns de Sixena, ha opinat que la complexitat d'efectuar el trasllat de les peces "era escassa" i que només "cal disposar de gent i dels mitjans de transport". En aquest sentit, ha afegit que, en funció de l'import, es podia fer una contractació directa "en dos dies" o una licitació oberta.

També ha declarat a instàncies de l'acusació particular el cap de la unitat orgànica de la policia judicial de la Guàrdia Civil d'Osca, que ha explicat que es va limitar a recollir la notificació judicial del jutjat d'Osca instant-los a desenvolupar l'operació de trasllat de les peces del Museu de Lleida. El capità ha explicat que quan es van desplaçar a Lleida es van reunir prèviament amb els responsables de l'equipament. Després, ha dit que van identificar les peces que s'havien d'endur a Sixena, les van embalar i les van precintar.