Maria Barbal: «Ser escriptor no és tan glamurós»

Fa una setmana que va sortir Peripècies (Columna Edicions). Com han estat aquests últims set dies?

És molt aviat per saber com han anat les vendes, però per a mi han estat dies molt intensos.

Em deia que aquesta és la quarta entrevista que fa avui, però amb prou feines són les 12.30 h...

Segueixo les directrius de l’editorial pel que fa a promoció. La setmana passada vaig fer una llarga roda de premsa a Barcelona i m’han convidat a diversos mitjans de comunicació.

Moltes de les seues novel·les tenen lloc al Pallars, en canvi, aquesta es desenvolupa entre Barcelona i el Maresme.

A mi el que m’interessa són els personatges i el tema, que són els que al cap i a la fi atreuen l’ambientació. Quanjo parlo del Pallars, parlo de la meua experiència vital.

És complicat escriure sobre un escriptor?

És molt fàcil que t’identifiquin amb el teu protagonista. Hi ha qüestions d’Anton (el protagonista) en les quals em veig a mi, sobretot quan reflexiona sobre el fet i el valor d’escriure. La resta no té res a veure amb mi ja que vaig intentar que fos un personatge molt allunyat de mi pel que fa al gènere, edat, formació... Si hagués estat una dona, la història seria diferent.

Quina diferència hi ha entre ser escriptor i fer d’escriptor?

Ser escriptor significa tenir un món que dialoga amb l’exterior i que, a través de les paraules, puguis delimitar una història que prové de l’exterior però també de l’interior. D’altra banda, fer d’escriptor comporta qüestions per a les quals els autors no solem estar gaire preparats, com anar a un plató de televisió. És difícil expressar el que sents o creus sobre l’escriptura si ho fas en directe.

Va començar a treballar en Peripècies fa 13 anys. Què ha passat des d’aleshores?

Quan la vaig acabar tenia altres interessos i vaig decidir deixar-la reposar. Al final, ha reposat més del compte i ha passat per una sèrie de reescriptures, una cosa que em sembla molt positiva, sobretot quan deixes certa distància amb la teua obra fins al punt que et sembla que l’ha escrit una altra persona.

És possible excedir-se amb les revisions?

Sí. Especialment si existeix una certa desconfiança amb el que has fet, malgrat que obsessionar-se no és gens recomanable.

Creu que s’estan publicant massa llibres?

Ai! Això és molt difícil de saber. La meua sensació és que tothom escriu i publica, tenim abundància de literatura i tenir varietat sempre és bo.

Quan llegeix la seua obra traduïda, es troba a si mateixa?

La traducció és també una interpretació del mateix autor o autora. Quan per exemple em llegeixo en castellà, sobretot al principi d’un llibre, em pot arribar a resultar estrany. A partir de certes pàgines, ja em trobo. M’he de posar dins de l’idioma.

Hi ha més llums que ombres en el món editorial?

No ho sé. Però des de fora, la vida d’un escriptor sembla molt més interessant i glamurosa del que és en realitat. L’ofici mai no és lineal, té alts i baixos i de vegades es fa dur.