El litigi, dins i fora del tribunal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va celebrar ahir el judici a l’exconseller de Cultura Lluís Puig (acusat de desobediència per no haver entregat el juliol del 2017 les 44 obres d’art del Museu de Lleida al monestir de Sixena), en una jornada que es va viure amb intensitat tant a dins, amb Puig jutjat en absència, com fora, a les portes del TSJC, en un acte polític organitzat per Junts (vegeu el desglossament).

El fiscal va afirmar que Puig “no tenia voluntat” d’enviar les obres d’art, que “probablement” seguirien a Lleida si no fos per la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació de l’article 155, i va mantenir així la seua petició de 2 anys d’inhabilitació i 6.000 euros de multa per desobediència.

L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, va assegurar que el llavors conseller de Cultura va mostrar clarament una “voluntat” de complir la resolució del jutjat d’Osca, però que va demanar temps per poder estudiar un tema “complex”. De fet, un dels testimonis que van declarar ahir, l’advocat de la Generalitat, Xavier Muñoz, va assegurar que que “la Generalitat no tenia la possessió immediata sobre aquestes peces”, ja que estaven en mans del Museu de Lleida, que té “entitat jurídica pròpia” a través del consorci format per quatre institucions i el bisbat. Per la seua part, Pilar Bayarri, cap dels serveis jurídics de la conselleria de Cultura, va afirmar que “no consta que la Generalitat es negués a entregar les obres fins que la sentència, que estava recorreguda, no fos ferma”.

En aquest mateix sentit, l’exdirector general de Patrimoni Cultural, Jusèp Boya, va comentar que les coses havien de fer-se “en conformitat a dret, d’acord amb la legislació catalana, ja que eren uns béns catalogats”, i que la llei de Patrimoni Cultural era “molt clara sobre la unitat de la col·lecció d’art”. També va declarar Xavier Quinquillà com a portaveu de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, que va explicar que mai no es va reunir o va parlar amb Puig sobre les obres, i no va recordar que l’exconseller assistís a les “accions ciutadanes pacífiques” que es van organitzar.

El fiscal va concloure que “se’ns ha dit que la seua decisió era que complir, però no va complir, com també se’ns va dir que tenia intenció de comparèixer i no ha acudit a declarar”.

Santi Vila no declara com a testimoni a l’estar acusat

L’exconseller de Cultura Santi Vila, predecessor de Puig en el càrrec i citat com a testimoni, es va acollir ahir al seu dret a no declarar ja que està acusat per desobediència pels mateixos fets però en un jutjat penal de Barcelona –ja que ara no és aforat com Puig, que és diputat al Parlament– i el tribunal l’eximeix de l’obligació que tenen els testimonis de dir la veritat. L’advocat Jorge Español, en representació de Vilanova de Sixena, ho va lamentar, a la qual cosa el president del tribunal, Jesús María Barrientos, va respondre irònicament que “és el que tenen els drets”.

D’altra banda, Junts va protagonitzar un acte de suport a Lluís Puig a les portes del TSJC. Jordi Turull va retreure al Govern català que no se solidaritzi amb l’exconseller i va criticar Illa: “Mentre la Guàrdia Civil preparava l’espoli del Museu de Lleida, ell es manifestava amb l’extrema dreta”, en al·lusió al suport del PSC al PP i Vox el 2017 amb l’article 155 i la intervenció de la Generalitat. Les germanes de Lluís Puig es van afegir a l’acte amb una estelada. Illa va replicar a Turull que “tot el que dic ho faig, però no tot el que faig ho dic. Crec que queda clar”. El president va desitjar que el judici “vagi bé”.

Espera sortir “bé” d’un cas que “no hauria d’haver començat mai”

L’exconseller Lluís Puig va assegurar que espera sortir “bé” del judici i “poder complir el meu somni de tornar al saló de plens del Parlament com a diputat i que acabi aquest expedient que segurament no hauria d’haver començat mai”. Era una declaració en un vídeo, que s’havia d’haver emès en l’acte de suport de Junts davant del TSJC, però que no va poder ser perquè va fallar l’àudio. “Unes obres d’art que estaven ben guardades, conservades, preservades i exposades per a tots els públics al Museu de Lleida. Ara no sabem on són ni com estan, i què pensen fer-ne”, va criticar.