“La literatura és la meua Ítaca com a escriptora”

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) acaba de publicar El cos invisible (La Magrana), una nova novel·la a través de la qual emprèn un peculiar viatge fantàstic a l’interior del cos humà. L’heroi protagonista es diu Ubis, un enzim que reparteix energia i que s’embarca en un perillós viatge farcit d’aventures. Cada capítol explica la visita d’aquest personatge a un òrgan determinat del cos i les peripècies que li passen mentre navega per la sang amunt i avall.

Un viatge que, segons comenta l’autora, recorda el d’Ulisses a l’Odissea. “El protagonista té una Ítaca, i jo també; la meua com a escriptora és la literatura, i això es reflecteix al llibre”, va explicar. A l’hora de perfilar el seu heroi, Perpinyà tenia clar que havia de ser un personatge “ràpid de reflexos, astut, intel·ligent i promiscu, una mica com Ulisses”. De fet, l’escriptora –especialista en Literatura Moderna i Contemporània i professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida– admet que la seua nova novel·la beu de grans noms com Homer, Joyce, Calvino o Voltaire, a partir dels quals crea un nou món que li permet reivindicar una mirada diferent envers el cos humà i el món que l’envolta.

Perpinyà afirma que un altre dels pilars de la novel·la és el llenguatge, que sempre busca que sigui acurat i des d’un català “ric”. “M’agraden els escriptors que treballen el llenguatge, com feia Joyce”, insisteix, “i també que cada personatge parli d’una manera determinada i que pugui ser reconegut per això”. I afegeix que ha buscat una comunicació molt “química”, plantejada a partir d’una espècie de “simfonia corporal”.

D’altra banda, va avançar nous projectes, com un llibre de poemes o una nova obra de ficció, de la qual ja disposa de l’escenari i protagonista.