'Anora' regna en uns Oscar que castiguen 'Emilia Pérez' i enalteixen 'The Brutalist'

'Anora' va ser la màxima guanyadora de la 97 edició dels Òscar després d’imposar-se en cinc de les sis categories a les que aspirava, seguida de 'The Brutalist', amb tres premis, mentre que 'Emilia Pérez' es va emportar només dos dels 13 guardons a què aspirava.

La pel·lícula de Sean Baker, que retrata la història d’una stríper nord-americana que es casa amb el fill d’un oligarca rus, va aconseguir alçar-se amb els Òscar a millor pel·lícula, actriu protagonista (Mikey Madison) i direcció, guió original i muntatge, els tres per a Baker.

Madison va donar la sorpresa en fer-se amb el que és el seu primer Òscar, competint amb Demi Moore ('The Substance'), que era la favorita de la categoria, a més d’amb l’espanyola Karla Sofía Gascón ('Emilia Pérez'), Cynthia Erivo ('Wicked') i la brasilera Fernanda Torres ('I’m Still Here').

Durant el seu discurs, tant Baker com Madison van voler honrar les treballadores sexuals, com la protagonista del film, així com reivindicar una inversió més gran pel cine independent, ja que tant 'Anora' com altres de les produccions nominades com a 'The Brutalist' es van rodar amb un pressupost inferior als 30 milions de dòlars, una quantia força baixa per a una producció de Hollywood.

El drama de postguerra dirigit per Brady Corbet va quedar en segon lloc, amb tres guardons que van incloure Adrien Brody amb el segon Òscar de la seua cursa a millor actor, a més dels premis a millor fotografia i a millor banda sonora.

El càstig a 'Emilia Pérez', sense escatxigar Zoe Saldaña

El narcomusical 'Emilia Pérez' que arribava com la pel·lícula més nominada, es va veure durament afectat per la voràgine de crítiques i generada després del descobriment de vells missatges de caires homòfobs i racistes de Gascón al seu compte de X.

Encara que la cançó 'El mal’ va aconseguir un guardó que es donava per descomptat entre les apostes de la pel·lícula, es va quedar a les portes del reconeixement de l’Acadèmia a millor pel·lícula internacional, que li va ser arrabassat pel drama brasiler 'I’m Still Here'.

Pocs s’esperaven que la cinta de Walter Salles superés 'Emilia Pérez', que s’havia convertit a la pel·lícula de parla no anglesa més nominada en la història dels Òscar.

De la prova de foc que enfrontava la pel·lícula va sortir indemne l’actriu d’origen dominicà Zoe Saldaña, que va vèncer l’Òscar a millor intèrpret de repartiment, engrandint així la seua empremta després d’haver-se alçat amb un BAFTA i un Globus d’Or, entre altres premis.

També va passar l’esperat en el camp a millor actor de repartiment amb un Kieran Culkin culminant la temporada de premis amb el guardó més gran de Hollywood entre les seues mans, pel seu treball a 'A Real Pain'.

El documental de Palestina s’obre pas en els Òscar

Entre les moltes sorpreses que s’esperaven en una gala molt oberta i sense clars favorits en moltes de les categories va ser la de millor documental per al palestí 'No Other Land' que, sense gairebé pressupost ni el suport d’una distribuïdora, va lluitar als EUA per poder veure’s en els cines.

El mateix furor va despertar la pel·lícula d’animació letona 'Flow' que es va imposar a l’èxit en taquilla de Disney 'Inside Out 2' o 'Wild Robot', les dos grans favorites que batallaven per l’estatueta a millor pel·lícula d’animació.

El podi de premis el completen 'Wicked' que es va portar dos Òscar a millor disseny de producció i millor vestidor; 'Dune: Part Two', amb millor so i millor efectes especials; mentre que 'The Substance' només es va poder arrancar un Òscar a millor maquillatge i perruqueria.

Tot això en una gala que va començar amb un homenatge a Los Angeles i un record als devastadors incendis de gener, en la qual hi va haver molt poques reivindicacions polítiques i que va tenir emotius moments musicals, com els dedicats a 'The Wizard of Oz' i a James Bond.

A més d’un 'In Memorian' que va dedicar un espai destacat al recentment mort Gene Hackman. Mikaela Viqueira