LLIBRES
Reediten la primera obra de ficció de Teresa Pàmies
L’editorial Fonoll celebra així els 50 anys de la novel·la ‘Dona de pres’. Anuncia novetats també de poesia i assaig
Gelonch i Anna Pérez (Fonoll), amb els autors Sanuy i Minguet. - EDITORIAL FONOLL
La novel·la Dona de pres, de la lleidatana Teresa Pàmies (1919-2012), serà una de les apostes de l’editorial Fonoll de Juneda per a aquest Sant Jordi que ve. Es tracta d’una reedició de la que es va considerar la primera obra de ficció de l’autora de Balaguer, just en el 50 aniversari de la seua publicació. La novel·la havia quedat finalista del Premi Sant Jordi el 1971 i el 1974, però la censura franquista la va prohibir. I la primera edició publicada, al voltant del Sant Jordi del 1975, va ser segrestada per la policia per ordre del Tribunal d’Ordre Públic, malgrat que gràcies a la picardia dels llibreters de l’època es va poder comprar i llegir. La reedició d’aniversari de Fonoll, que va sortir ahir mateix a la venda, compta amb un pròleg de l’escriptora, periodista i filòsofa Montse Barderi. Pàmies es va consagrar amb aquest llibre també com a novel·lista després de títols de tall autobiogràfic com Testament a Praga (1970) i Quan érem capitans (1974).
Aquesta va ser una de les novetats que Fonoll va presentar en streaming des de la seu de l’editorial a Juneda, amb la presència a la sala de l’editor Josep Gelonch i els autors Carles M. Sanuy i Joan Maria Minguet, la responsable de premsa de Fonoll Anna Pérez i, en connexió online, Ivet Eroles i Lídia Gázquez.
En l’àmbit de la poesia, Fonoll va anunciar dos novetats que sortiran al carrer el 26 de març. D’una banda, el poemari Les despulles, amb el qual l’escriptor de Balaguer Carles M. Sanuy va guanyar al novembre l’última edició del Premi Màrius Torres i, per l’altra, una nova obra d’un clàssic lleidatà del gènere, Jordi Pàmias, titulada Passió d’Israel. Un viatge a Terra Santa.
Per la seua part, la barcelonina Lídia Gázquez va presentar el poemari El vent farà dissabte, guanyador del 27 Premi de Poesia Alella a Maria Olear; l’historiador de Cornellà Joan M. Minguet, autor de l’assaig Per una República catalana de les arts, va explicar com conquerir el poder cultural per aconseguir el canvi polític; i la lleidatana Ivet Eroles va parlar de Cugula, un cant al feminisme i al poder del món rural en un llibre il·lustrat amb obres d’una vintena d’artistes.
