Josep Clotet: “Parlo amb sis personatges històrics que em sedueixen”

Enginyer de professió, el lleidatà Josep Clotet (1954) va dirigir del 2008 al 2018 el Parc Agobiotech de Lleida, a Gardeny, però va esperar a la jubilació per donar curs a la seua passió per l’escriptura i la història. Després de Músics de trinxera. Música i societat a la Lleida de preguerra i postguerra (2023) i 12 momentos mágicos del rock (2024), Clotet acaba de publicar Crónicas de los tiempos más oscuros (Ed. Letra Minúscula), una crònica històrica novel·lada en la qual s’atansa a “sis personatges, entre la història, el mite i la llegenda, que m’han seduït, per les seues actituds davant la vida o per la seua rebel·lia davant de les situacions que van haver d’afrontar”. 

En aquesta obra, que presentarà avui dimarts (19.00 h) a la llibreria Caselles de Lleida acompanyat de l’historiador Pep Tort, l’autor parla amb personatges que, “cada un per si mateix, podria tenir una novel·la”. De fet, la primera, la Salomé, instigadora de la decapitació de sant Joan Baptista, té molts llibres, a més de pel·lícules. “Va ser un personatge que al llarg de la història sempre ha seduït, des d’Herodes a Flaubert, Valle-Inclán o el mateix Almodóvar, que li va dedicar el seu primer curtmetratge, el 1978”, va afirmar Clotet. 

A més, amb “una història vinculada a Lleida”, en al·lusió a la llegenda que diu que Salomé va acabar exiliada a la Ilerda romana. Clotet viatja per la història d’un altre mite, Eugea, filla d’Afrodita, la deessa grega de l’amor; per la figura del geni artístic renaixentista Miquel Àngel i el seu “enuig per haver de pintar la Capella Sixtina del Vaticà, sota amenaça del papa”; i per la singular i increïble història de la papessa Joana, que va aconseguir exercir el papat catòlic al segle IX ocultant el seu veritable sexe. 

El viatge històric acaba al segle XVIII a la Gran Bretanya, amb les històries paral·leles de l’escocesa Maggie Dickson i de l’anglès Jack Sheppard, “el lladre dels rics, ídol dels pobres”, una història que va inspirar L’òpera de tres rals, de Brecht i Weill, i la cançó Pedro Navaja, de Rubén Blades, popular a Espanya per l’Orquestra Plateria.