MÚSICA
El garrotín, patrimoni de Lleida, estrella a l’Auditori
Un espectacle el pròxim 6 d’abril amb fins a 25 artistes en escena. La història del gènere explicada per la família Parrano

Presentació festiva ahir a la plaça Sant Joan de l’espectacle ‘Lleida, ciutat del garrotín’. - GERARD HOYAS
Nombroses persones que passaven ahir a mitja tarda per la plaça Sant Joan de Lleida es van sorprendre amb un improvisat concert de garrotins, amb cantants, guitarristes i bailaores, entre picades de mans, molt ritme i bon humor. Va ser la singular manera amb què la Paeria va presentar als mitjans de comunicació i tots els interessats que es van sumar a la festa l’espectacle Lleida, ciutat del garrotín, que podrà veure’s el pròxim 6 d’abril a l’Auditori Enric Granados (18.30 hores, 12 euros). Un gènere musical de cançó improvisada i tradició oral que té unes arrels històriques a Astúries però que al segle XIX es va estendre per tota la Península i que va arrelar d’una forma molt especial en la comunitat gitana catalana i, sobretot, la de Lleida.
Així, des de fa més de cent anys, el garrotín s’ha convertit en una part fonamental de la cultura musical de Lleida, una tradició que des d’aleshores ha anat evolucionant, fusionant-se amb diferents influències i adaptant-se als temps.
Per això, aquest espectacle produït per la Paeria repassarà la història d’aquest patrimoni musical de la ciutat a través de la mirada dels seus protagonistes i, en especial, de la família d’Enric Pubill, Lo Parrano. Serà un espectacle amb la participació d’uns 25 artistes a l’escenari. La regidora de Cultura, Pilar Bosch, va explicar que a través d’aquesta creació multidisciplinària (música, ball, projeccions...) “el públic podrà veure com el garrotín s’ha anat transformant i reinterprentant, de la mà d’una de les famílies més representatives de la ciutat”.
La filla de Lo Parrano, Dolors Pubill, va assegurar estar “orgullosa, perquè el garrotín no mor sinó que està més viu que mai”. La seua neboda, Patricia Rubio, va explicar que “reviurem el garrotín a Lleida des del 1900, amb alguna sorpresa, i convidant el públic al final a pujar a l’escenari”.