“Carrego contra els nous gurus de la televisió, els tertulians”

Periodista i professor universitari, el barceloní Toni Aira (1977) és una cara coneguda de diferents mitjans de comunicació i integrant d’una professió cada vegada més en alça, la de tertulià. Per això, a la seua nova novel·la, Mort en diferit (La Campana), ha volgut, amb tota la ironia del món, portar al seu terreny aquesta figura mediàtica.

“Carrego contra els mitjans de comunicació i els seus nous gurus, els tertulians, els nous bruixots de la tribu, que han de jutjar tothom i interpretar sobretot, però no m’acarnisso sinó que ho faig des de l’humor i la sàtira, que és una cosa molt catalana”, va explicar ahir a SEGRE, poc abans de la presentació del llibre a la llibreria La Fatal de Lleida, en un acte conduït per la subdirectora de SEGRE Anna Gómez.

Si a la seua primera novel·la, Cos a terra (2022), Aira va posar el dit a la nafra en la política i en el gremi dels assessors polítics, a Mort en diferit ret homenatge a Agatha Christie tancant en uns estudis de televisió mitja dotzena de tertulians i un convidat molt especial, que s’hi queden aïllats per culpa d’un gran temporal de neu. Després de la primera mort, tots es converteixen en víctimes propiciatòries o en assassins. Aira va destacar el doble misteri de la novel·la: “Sempre jugo amb el lector, d’una banda, perquè provi de descobrir l’assassí i, de l’altra, perquè intenti descobrir les persones reals de la televisió que van poder inspirar-me a l’hora de perfilar cada personatge.”

En la presentació, Anna Gómez va assegurar que, “com a tertuliana aficionada, m’he adonat que els d’aquí, de Lleida, són igual de llestos o de tontos que els d’allà, de Barcelona, però que aquest microcosmos de polítics i tertulians és un entorn molt tòxic”.

Aira va assegurar en aquest sentit que “a la novel·la també hi ha una crítica de fons al món mediàtic actual, en el qual molts tertulians es pensen que tenen molta ascendència i són el melic del món, però que en realitat ja no són ningú; per a molta gent són passat o ni tan sols han existit”. En qualsevol cas, el periodista i professor va reconèixer que “escriure novel·les de misteri és com un baló d’oxigen per distreure’m i desconnectar”.

El responsable de La Fatal, Jordi Souto, va apuntar que ahir mateix es complien quatre anys de l’estrena de la llibreria, i “ho celebrem com millor sabem fer-ho: convidant gent interessant a parlar de llibres”.