“Als 60 hi havia més il·lusions”

El periodista i escriptor Andreu Claret (1946) retrata a la seua nova novel·la, La casa de les tres xemeneies (Columna), la Barcelona grisa dels anys seixanta a través dels ulls d’un jove que arriba el 1962 a la capital catalana des de París i s’instal·la al Poble Sec, en una casa al costat de l’antiga central de La Canadenca, les tres emblemàtiques xemeneies de la qual s’aixequen encara al final de l’avinguda del Paral·lel. Claret va presentar ahir la novel·la a la llibreria Caselles de Lleida, acompanyat de la directora de SEGRE, Anna Sàez. Unes hores abans, l’autor va explicar que, tot i que es tracta d’un llibre de ficció, la història és la cortina de fons de la trama. De fet, Claret va reconèixer que el jove protagonista “s’assembla una mica a mi”. Val a recordar que l’escriptor va nàixer a la localitat occitana d’Acs, molt a prop d’Andorra, a causa de l’exili que van patir els seus pares després de la Guerra Civil, i que va arribar per primera vegada a Barcelona amb 18 anys, el 1964. “M’interessava reflectir la quotidianitat del franquisme, un règim que continuava matant oponents però amb gran capacitat de penetrar en les persones”, va comentar l’autor, que va destacar tanmateix “la il·lusió que tenia la gent per poder arribar a viure millor; aquella societat dels anys 60 era més esperançada que l’actual”. Clotet també va destacar d’aquells anys “la resistència quotidiana, sobretot per part de les dones, com sobrevivien, com se les apanyaven per seguir endavant al capdavant de les famílies... en una societat catalana obrera molt complexa, amb una gran barreja de llengües i procedències”. En aquest sentit, reivindica en aquesta història a través d’un dels personatges la presència a Barcelona de “la migració del Pirineu i Ponent, poc investigada i novel·lada”.