LEO 450-770*

És un error força comú confondre el fotògraf amb un operador de càmera. Assolir una bona imatge, que impacti i que transmeti algun tipus d’emoció, ni que sigui tan sols estètica, no depèn de cap paràmetre tècnic, sinó de molts més factors que no hauríem d’oblidar. Hi ha tota una llarga llista de decisions que, malgrat que puguin semblar instantànies, requereixen una capacitat força més enllà de la merament tècnica.

Aquest projecte fotogràfic, presentat per primer cop al DIS, pretén explorar i posar al límit aquestes afirmacions prèvies. La premissa inicial és senzilla: cal reduir al mínim el control per part del fotògraf sobre la càmera. Un treball en què el fotògraf pot intervenir a fons en totes les decisions que acaben construint la fotografia final, excepte en el referent a la càmera.

Per fer-ho es pren una doble decisió. La primera, la més radical, és que la càmera a utilitzar serà la d’un satèl·lit cartogràfic. No sols està fora del control de fotògraf sinó que a més la imatge que ens retorna el satèl·lit és freda i neutra. I aquí sorgeix la segona decisió. Cal transformar físicament els espais fotografiats pel satèl·lit per donar un sentit nou a aquella imatge. El fotògraf, per aconseguir-ho, intervindrà sobre el terreny, seguint l’estil del Land Art, fins a aconseguir que aquella imatge freda i neutra deixi de ser-ho. És així com transformem aquella imatge en una fotografia, en alguna cosa més, gràcies a la intervenció del fotògraf.

Com podeu imaginar, veient les fotografies, no ha estat una feina fàcil. Cal controlar molts paràmetres no sempre controlables. Començant pel mateix satèl·lit. Per aquesta tasca ha estat imprescindible la col·laboració de l’empresa holandesa WellSAT, dedicada a la comercialització d’imatges per satèl·lit. Ells han col·laborat activament amb el projecte, no sols facilitant les imatges pròpiament, sinó també fent previsions orbitals dels satèl·lits utilitzats, indicant els dies i hores idonis per fer les intervencions i que es poguessin registrar en imatge.

Després ha calgut molta organització i col·laboració de tercers per fer les diverses intervencions sobre el terreny. Hi ha hagut proves fallides que ha calgut repetir i també idees descartades sobre el mateix terreny. Per intervenir l’espai s’ha utilitzat multitud d’elements, des d’un tractor a força cotxes i camions, pots de fum, aigua, pintura, i altres que no es veuen però que hi són.

No voldria acabar sense fer un agraïment a cada una de les col·laboracions desinteressades en aquest projecte. Moltes gràcies a WellSAT. Moltes gràcies a amics, als amics d’aquests amics, i a tota la gent vinguda de les crides fetes a les xarxes. Moltes gràcies també a les empreses, institucions i col·lectius que s’han avingut a col·laborar. Gràcies al Consorci de la Seu Vella, al Parc de la Mitjana, al PCiTAL, al Lleida Esportiu SAD, a Transports Porta, a la Paeria de Lleida, a Indecor, i, molt especialment, al col·lectiu de grafiters InkLleida. I, finalment, moltes gràcies al diari SEGRE per publicar per primer cop aquest projecte i, també, per no fer públiques abans d’hora algunes de les accions fetes, malgrat les trucades insistents d’alguns lectors.