Rússia impedeix el trànsit de fruita de Lleida per exportar cap a la Xina

Espanya va aconseguir a l’abril l’obertura del mercat xinès per a la fruita de pinyol ja per a aquesta campanya, una oportunitat de negoci en potència, malgrat que enguany amb prou feines s’han fet algunes operacions, com les efectuades des d’Extremadura de partides de pruna. Tanmateix, han hagut d’optar per enviar la fruita o bé per avió, una opció cara, o amb vaixell, lenta i que a la pràctica impedeix l’exportació de certes varietats per exemple de préssec i nectarina, que no podrien aguantar trajectes tan llargs. La raó és que Rússia impedeix el trànsit de productes alimentaris que té vetats al seu mercat malgrat que la destinació sigui un altre país, en aquest cas la Xina. Es tracta, a la pràctica, d’impossibilitar les trameses mitjançant el tren.

Davant d’aquesta situació, la Comissió Europea ha assegurat que “farà servir tots els mitjans al seu abast perquè Rússia deixi de bloquejar el pas de fruites espanyoles pel seu territori en direcció al mercat xinès”. Així ho afirma en resposta a una pregunta remesa pel vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat del Partit Popular, Ramón Luis Valcárcel. La CE afirma que l’actitud de Rússia suposa “cometre un excés que va més enllà de l’embargament que aplica des de fa dos anys a les importacions dels esmentats productes alimentaris”.

En aquesta línia, la Comissió Europea estudiarà tots els mitjans disponibles per acabar amb aquesta situació, des del diàleg amb les autoritats russes fins a “instruments jurídics, amb l’objectiu d’assegurar, respecte a tots els productes de la Unió Europea, el dret fonamental de trànsit per Rússia que garanteixen les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC)”.

El director de la patronal de la fruita catalana, Afrucat, Manel Simon, va qualificar ahir de molt greu l’actitud russa, ja que va en contra de la lliure circulació de mercaderies i, per aquesta raó, avala una denúncia davant de l’OMC. Enguany, va dir, les empreses lleidatanes no han fet trameses a Rússia, entre altres raons perquè la fruita de pinyol ha viscut una campanya marcada per la fluïdesa, en la qual el producte que entrava a les cambres sortia directament per a la seua comercialització. Malgrat tot, Simon va afegir que el sector havia dedicat aquesta campanya a analitzar com podrien fer-se les trameses de fruita a Rússia, com una oportunitat de negoci per començar a materialitzar-la l’any que ve.

“Les xarxes antipedra ens han salvat” La finca Tarrés, situada a la partida de Sant Just de l’Horta de Lleida, té instal·lades des de fa sis anys xarxes antipedra. De les catorze hectàrees que conreen de poma, pera, préssec i nectarina, el 50 per cent de la superfície està coberta per aquestes malles. Malgrat el cost econòmic, uns 15.000 euros per hectàrea, Jaume Tarrés va explicar que “és l’única manera de garantir la collita”. Des que la tenen, “els ha salvat dels mals temporals”. Per la seua banda, el regidor de l’Horta de Lleida, Fèlix Larrosa, que va visitar la finca, va parlar del repte que tenen els pagesos a recuperar-se i afrontar la campanya després d’una calamarsada i va destacar “la iniciativa de la finca”. La finca Tarrés, situada a la partida de Sant Just de l’Horta de Lleida, té instal·lades des de fa sis anys xarxes antipedra. De les catorze hectàrees que conreen de poma, pera, préssec i nectarina, el 50 per cent de la superfície està coberta per aquestes malles. Malgrat el cost econòmic, uns 15.000 euros per hectàrea, Jaume Tarrés va explicar que “és l’única manera de garantir la collita”. Des que la tenen, “els ha salvat dels mals temporals”. Per la seua banda, el regidor de l’Horta de Lleida, Fèlix Larrosa, que va visitar la finca, va parlar del repte que tenen els pagesos a recuperar-se i afrontar la campanya després d’una calamarsada i va destacar “la iniciativa de la finca”.