Més de la meitat dels interins treballa per a l'Administració

Més de la meitat dels 486.800 assalariats amb contracte d’interinitat està en les Administracions Públiques, amb la qual cosa el sector públic previsiblement haurà d’afrontar el major nombre de reclamacions després de les sentències que igualen les indemnitzacions per acomiadament d’interins i fixos.

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid ha condemnat aquesta setmana al Ministeri de Defensa a indemnitzar per acomiadament una extreballadora interina com si hagués estat fixa, malgrat que la legislació espanyola no preveu compensació per al final d’aquests contractes i en preveu una de menor per a la resta de treballadors temporals.

D’aquesta forma, el tribunal espanyol confirmava la sentència prèvia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre aquest mateix cas, que concloïa que no es pot discriminar treballadors temporals i i indefinits en les indemnitzacions per acomiadament.

Segons les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de l’any, 276.800 dels assalariats amb contracte temporal destinat a cobrir l’absència total o parcial d’un altre treballador (contracte d’interinitat) treballen al sector públic, davant els 210.000 que exerceixen la seua tasca en l’empresa privada.

Més cridaner és el pes que els empleats amb un contracte d’interinitat tenen sobre la resta de treballadors i sobre els altres temporals en l’Administració.

Així, al sector públic hi ha gairebé 3 milions d’assalariats, dels que 668.600 són temporals (el 22,3 % del total) i, d’aquests, 276.800 ho són en règim d’interinitat (el 9,2 %).

Per la seua part, al sector privat, hi ha alguna cosa més de 12 milions d’assalariats, dels que 3,2 milions tenen un contracte temporal (el 26,6 % del total) però, dins d’ells, només 210.000 són interins (l’1,7 %).

És a dir, és molt més habitual el contracte per interinitat al sector públic, on el tenen gairebé la meitat dels empleats temporals.

Aquest tipus de contracte en règim d’interinitat s’utilitza per substituir els treballadors que tenen dret a una reserva del seu lloc de treball, i també se sol realitzar per cobrir temporalment una vacant mentre dura el procés de selecció per cobrir-la definitivament.

Així mateix es pot realitzar per completar la jornada de treball d’un empleat que s’ha reduït temporalment el seu horari laboral per cura de fill.

Segons la legislació laboral espanyola, una vegada s’incorpora el treballador substituït o s’acaba el termini de la reserva de l’esmentat lloc, finalitza el contracte d’interinitat sense tenir dret a una indemnització per final de contracte.

Terminio per reclamar El gabinet jurídic de la Central Sindical Independiente i de Funcionarios (CSIF) ha explicat que els interins que hagin substituït personal laboral de l’Administració disposen d’un any per reclamar, mentre que són quatre anys per a les suplències de personal estatutari (la majoria adscrit als serveis de salut) i funcionari. El catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Jaén, Cristóbal Molina, ha assegurat a Efe que aquestes sentències obren la porta també als eventuals i als contractats per obra i servei, que són la majoria dels temporals. En total, són 2,4 milions de treballadors eventuals i contractats per obra i servei, que tenen "bastants expectatives" d’aconseguir indemnitzacions per acomiadament equiparables a la dels treballadors fixos (20 dies davant els 12 dies que tenen per acabament de contracte). No obstant això, ha explicat que haurà de ser un tribunal el que es pronunciï equiparant les situacions d’aquests treballadors temporals amb la dels indefinits tenint en compte la durada dels contractes o el seu encadenament. Molina creu que per a la resta de temporals (amb contracte d’aprenentatge, estacional o de prova), que com els interins tampoc no tenen dret a indemnització per fi de contracte, la reclamació serà molt més difícil. Segons el seu parer, l’impacte d’aquestes sentències sobre el mercat de treball serà enorme, per la conflictivitat laboral que generarà i per la inseguretat jurídica que crearà als empresaris a l’hora de contractar. La ministra d’Ocupació en funcions, Fátima Báñez, ha destacat aquesta setmana que la sortida a aquesta situació vindrà d’una reforma legislativa en línia amb l’acordat amb Ciudadanos en el pacte per a la investidura fallida de Mariano Rajoy, en el qual es comprometien a fixar una indemnització creixent per al final dels contractes temporals de 12 dies el primer any, 16 el segon i 20 el tercer.