La renda agrària catalana baixa un 2,43% el 2015 per la caiguda dels preus ramaders

La renda agrària catalana va descendir un 2,43 per cent el 2015 respecte a l’any anterior i es va situar en 1.711,2 milions d’euros, davant els 1.753,9 milions d’euros del 2014, segons les dades facilitades per Unió de Pagesos i obtingudes a través de la conselleria d’Agricultura. Els principals causants de la caiguda de la renda agrària catalana l’any passat van ser els baixos preus del porcí, de la llet, la carn de conill i la llana, malgrat l’augment del preu dels ous, la carn d’ovella i cabrú, de la mel i la cera. Així, el 2015, la producció final ramadera, que representa el 66,61 per cent de la producció final agrària, va descendir un 3,21 per cent, fins als 2.741,90 milions d’euros. Només en l’apartat porcí el descens en un any ha estat del 5,7 per cent, que va passar el 2014 dels 1.616,08 milions d’euros a 1.522, 62 milions d’euros el 2015, més de 93,4 milions d’euros de diferència. Per la seua banda, la producció final agrícola va augmentar un 3,6 per cent l’any passat, fins a assolir els 1.445,31 milions d’euros, gràcies al considerable creixement dels preus de les patates, l’oli d’oliva, la fruita seca, entre altres productes.

Amb aquestes dades, Unió de Pagesos va advertir que la renda agrària catalana ha caigut un 42 per cent en termes constants des de l’any 2001, segons el departament que dirigeix Meritxell Serret. Unió de Pagesos va fer un balanç negatiu i va criticar “l’orientació nefasta que fa temps pateix la política agrària catalana que l’actual Govern no ha corregit” i va denunciar a més l’incompliment els acords més rellevants que es van aprovar en els debats monogràfics que el Parlament va celebrar l’abril del 2010 i el juliol del 2014 i que van ser posteriorment ratificats el passat dia 6 d’octubre en el debat sobre l’orientació política general del Govern.

Retallades aquest any

D’altra banda, el sindicat es va queixar que al llarg d’aquest any 2016 el sector agrari català acumula retallades per valor de 21 milions d’euros en mesures que el mateix Parlament de Catalunya va definir com a prioritàries, com per exemple el foment de les inversions en les explotacions, el pagament de les indemnitzacions compensatòries de muntanya i zones desfavorides, els ajuts agroambientals i clima, així com també els de producció agrària ecològica, entre d’altres.

A l'Estat la caiguda és del 16 per cent en dotze anys

Segons un estudi publicat pel Consell Econòmic i Social (CES), la renda agrària a Espanya ha caigut un 16,1% entre els anys 2003 i 2015 (des dels 26.323,9 milions d’euros el 2003 fins als 22.063,6 milions el 2015), un període en el qual els agricultors i ramaders han hagut d’assumir un increment dels costos de producció del 46%. Dins dels costos, les tres partides que representen les dos terceres parts dels consums intermedis, com són els pinsos, els fertilitzants, l’energia i els lubricants, van ser els que més es van disparar en el període analitzat.

En concret, van tenir increments d’entre un 60 i un 69%. L’article del CES deixa patent que malgrat la caiguda del cru, que determina una part important dels articles necessaris per a la producció en el camp coneguts tècnicament com a input, els consums intermedis l’any 2015 van tornar a assolir el màxim històric del 2013.

A més, s’ha de tenir en compte que durant els últims anys hi ha sectors que semblen permanentment ancorats en una crisi particular. Entre aquestes, només cal recordar que els dos últims exercicis han estat nefastos per a la fruita, en especial la de pinyol, a causa de factors com el tancament de la frontera russa el 2014, o la de la producció làctia, la situació de la qual s’ha agreujat encara més amb el final de les quotes làcties de la Unió Europea. El porcí ha tingut també una greu crisi i també es troben entre els damnificats, per exemple, els productors de conill.

Amb tot, segons les dades provisionals del ministeri d’Agricultura, la renda agrària del 2015 va créixer lleument un 1,16 per cent.

JARC busca suports per incrementar el pressupost per a l’agricultura

El president de JARC-COAG, Francesc Boronat, es va reunir dimarts amb la diputada popular al Parlament, Marisa Xandri, continuant la ronda de trobades per aconseguir suport per incrementar el pressupost de la Generalitat dirigit als productors professionals del sector agrari.

Xandri va assegurar que donarà suport a la petició en la Comissió d’Agricultura, de la qual és presidenta de la Mesa del Pressupost per al 2017. En un altre ordre de coses, JARC-COAG va entregar ahir un document al registre del Parlament reclamant un etiquetatge transparent de la mel perquè els consumidors puguin identificar clarament de quin país procedeix. De fet, la normativa actual permet als envasadors etiquetar mel de fora de la UE com a “mescla de mels UE - no UE”.