Lleida demana ajuts per reduir la producció de llet en més d'1,1 milions de litres

Nou explotacions làcties de Lleida ja han sol·licitat els ajuts de la Unió Europea per reduir la producció de llet de vaca en més d’1,1 milions de litres, segons la conselleria d’Agricultura. Això suposa una disminució del 0,5% de la producció total a Lleida, que és aproximadament de 220.000 tones. De les nou sol·licituds lleidatanes, quatre explotacions són de l’Alt Urgell i van sol·licitar reduir 944.777 litres de llet; dos de la Noguera van sol·licitar 77.514 litres; una del Pallars Jussà, 25.645 litres, i dos del Pallars Sobirà, 55.000 litres. Brussel·les va establir el passat 9 de setembre una ajuda de 14 cèntims per litre per reduir la producció lletera. Això sí, només es podien sol·licitar per als quilos resultants de la diferència entre la producció declarada en tres mesos concrets del període 2015-2016 i la previsió per als mateixos mesos del període actual (2016-2017). Així mateix, la quantitat mínima de reducció de les entregues de llet de vaca amb dret a aquests ajuts serà de 1.500 quilograms. Així doncs, la Unió Europea pagarà al ramader 14 cèntims per litre, la meitat del que costa actualment el litre de llet, que és de 28 cèntims per litre. En cas que el ramader tingui sobreproducció i no pugui vendre-la, li surt més a compte sol·licitar aquesta ajuda, ja que no perdrà tants diners per litre, sinó només la meitat. Tanmateix, els ramaders ho titllen com una ajuda “enganyosa”, perquè només paguen la producció d’un període en concret.

Agricultura condiciona el seu suport a no apujar la producció

El ministeri d’Agricultura va proposar fa un parell de setmanes que el repartiment dels ajuts europeus al lacti de 14,6 milions d’euros per als productors estigui condicionat pel fet que les explotacions beneficiàries, independentment de la seua mida, es comprometin a no augmentar producció l’any 2017 respecte a l’acordada el 2016. Així consta a l’esborrany de reial decret que està negociant el Magrama amb els representants del sector lacti i de les comunitats autònomes. El departament que dirigeix Isabel García Tejerina canvia així el seu criteri inicial de fer prevaler amb aquests ajuts europeus el lacti a les explotacions petites i mitjanes de Galícia i de la cornisa Cantàbrica, a les quals al principi no se’ls exigia renunciar a augmentar la producció per poder accedir a l’ajuda. Aquesta proposta de repartiment va despertar les crítiques, entre d’altres, de Catalunya, amb ramaderies més dimensionades.