Una empresa de Benavent de Segrià vol fer prospeccions per trobar or i plata al Ripollès

Una empresa de Benavent de Segrià ha presentat una sol·licitud a la Direcció General d'Energia i Mines del departament d'Empresa de la Generalitat per buscar or, plata i altres minerals al Ripollès. Segons publica el Boletín Oficial del Estado (BOE), la sol·licitut de la firma lleidatana, registrada amb el títol 'Serentill 10.323', demana permís per investigació minera en prop de 8.000 hectàrees (261 quadrícules mineres) als termes municipals de Toses, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Pardines.

La sol·licitud està pendent que el Govern resolgui les al·legacions al projecte. En aquest sentit, el Consell Comarcal del Ripollès i els ajuntaments de la zona s'han posat a la possibilitat que l'empresa de Benavent de Segrià obri mines d'or i plata al territori gironí perquè consideren que afectaria negativament al patrimoni natural de la Vall de Ribes, proper al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Torna la febre de l'or?

A Ponent la recuperació de la recerca d'or ja ha proliferat en els últims anys, tot i que a l'aigua dels rius, ja que el mineral es pot trobar en dipòsits al·luvials de fàcil accés i explotació

Fa més de 600.000 anys, en el període del plistocè, dos rius baixaven del Pirineu amb gran quantitat de materials que van ser dipositats en una zona extensa i plana on confluïen els dos cursos, el Segre i el Noguera Pallaresa. Es tracta de la zona de Balaguer i les terrasses de la Plana del Corb. L'origen cal buscar-lo en la part nord dels pirineus entre la Vall d'Aran i la Cerdanya. La zona de Balaguer és especialment rica, ja que a les seves terrasses es dipositen de 4 a 8 partícules d'or per cada 10 litres de grava i sorra.

Demostració de recerca d'or al riu Segre a la Noguera / Ajuntament de Balaguer.

El segle I, escriptors romans ja citen la riquesa d'aquest metall al Pirineu i historiadors del segle II també parlen de la puresa d'aquest metall. Es documenta en els segles V i VII la circulació de monedes d'or en jaciments com el Bovalar de Seròs, la Cova del Parc d'Obi de Segre, en la Valleta d'en Valero a Soses o el Racó de la Pampa de Seròs.

En les últimes dècades la pràctica esportiva d'extracció d'or dels rius ha entrat amb força a tot el món a través de concursos de cercadors d'or, com el de Balaguer. El Centre d'Interpretació de l'Or de Balaguer ofereix la possibilitat de reviure aquesta pràctica amb les antigues safates perquè els visitants puguin transformar-se en autèntics cercadors d'or .