TREBALL OCUPACIÓ
Les baixes laborals a Lleida, en el seu nivell més alt des de l’any 2011
Dos de cada cent treballadors, de baixa per incapacitat temporal || El cost per a les empreses de la província es calcula prop dels vuitanta milions d’euros
El subdirector general d’Asepeyo, Ricardo Alfaro, durant unes declaracions a Efe.
La incidència de les baixes de treballadors a Lleida per malaltia s’ha disparat a la província en els últims anys i en l’actualitat es troba en la taxa més alta des de l’any 2011 amb més de 3.000 al mes. Durant els anys més durs de la crisi econòmica, la por a poder perdre la feina havia reduït de forma espectacular el nombre de persones que s’acollien a les baixes i eren molts els treballadors que arribaven a rebutjar-les i preferien anar a les seues empreses. Ara, la millora de la situació econòmica explica el repunt en les baixes, però no és un fet exclusiu de Lleida. Així ho demostra un informe que ha fet públic la mútua Asepeyo, que afirma que l’absentisme laboral s’ha disparat fins i tot a nivells precrisi. A Lleida, l’augment no és tan espectacular, però sí que s’aprecia un repunt fins a l’any 2011.
En concret, les dades de la Seguretat Social apunten que la taxa de baixes se situa en 20,92 per cada mil treballadors. És a dir, que se situa en una mica més de dos de cada cent. El 2013, la taxa era de tot just 17,67 treballadors per cada mil, mentre que el 2011 s’assolia els 21,49. Quant a la durada mitjana de les baixes, les xifres s’han anat incrementant també durant els últims anys.
La durada mitjana d’una baixa laboral supera els 37 dies a la província de Lleida
Si els anys 2011 i 2012 la durada mitjana era d’una mica més de 35 dies, en l’actualitat es xifra en 37,48, segons l’estadística oficial de la Seguretat Social. Segons assenyala Asepeyo, l’absentisme laboral comporta un cost directe d’uns 8.000 milions d’euros a les empreses espanyoles. Tenint en compte el pes de Lleida en el mapa laboral estatal, en el cas de la província s’acostaria als vuitanta milions. Segons el subdirector general d’Asepeyo, l’increment de les baixes genera un dèficit entre les despeses i els ingressos procedents de les quotes per cobrir aquestes eventualitats, una situació inèdita en la història d’aquesta mútua i extrapolable a la resta del sector.
Aquesta evolució a l’alça de l’absentisme es dóna amb més força en el règim general, malgrat que també ha crescut en el d’autònoms, si bé aquest col·lectiu encara recapta més del que es gasta en contingències comunes.
Segons les seues dades, els 8.000 milions d’euros de costos directes, dels quals uns vuitanta serien a la província de Lleida, provenen de les prestacions de la Seguretat Social que cobra el treballador de baixa laboral per contingències comunes i del complement salarial que abona l’empresa, en el cas que així ho prevegi el conveni col·lectiu.
