El consum de vi recupera nivells del 2010 a Catalunya

La demanda de vi a les llars catalanes va repuntar l’any passat fins a situar-se, en valor, en xifres similars a les del 2010, segons indica un estudi elaborat per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i la conselleria d’Agricultura. L’augment se sosté en l’increment registrat en el vi tranquil amb denominació d’origen, que és d’un 29%, mentre que els escumosos augmenten un 9,9% i els vins sense identificació geogràfica ho fan un 2,4%. Amb tot, el repunt de la despesa total en vins a les llars se situa en el 14,9%.

En el període 2008-2015, el consum de vins i escumosos a les llars catalanes se situa en una mitjana de 13,85 litres per càpita, un 46,8 per cent superior a la mitjana espanyola, amb 9,43 litres.

Els majors compradors de caldos catalans són Alemanya, Bèlgica, els Estats Units i el Regne Unit

Al llarg de l’any passat, a les llars catalanes es va registrar un consum xifrat superior en un 4,2 per cent. D’aquesta manera, segons reflecteix l’Incavi, es recupera de nou la tendència alcista iniciada a partir del 2011, amb l’excepció del 2014. En el conjunt de l’Estat, tanmateix, es produeix un retrocés d’un 2,3 per cent.

L’increment del consum de vi i escumosos a les llars catalanes respon, en volum i de la mateixa manera que en diners destinats a la compra, al creixement del vi tranquil amb denominació d’origen (13,3%) i, en segon lloc, dels escumosos (1,5%). Tanmateix, a les taules dels catalans perd pes el vi sense identificació geogràfica (1,5%).

Pel que fa a les exportacions, Catalunya va assolir vendes en altres països de 681,6 milions d’euros, mentre que les importacions es van limitar a 77,4 milions. El principal mercat exterior dels caldos catalans és Alemanya, seguit de Bèlgica, els Estats Units, el Regne Unit i el Japó.

La principal categoria de vi exportat és, de nou i amb diferència, la d’escumosos, que concentra més de la meitat del valor de les vendes a l’exterior, concretament amb un 55,9%. En el cas de les importacions, el gros prové d’Itàlia i França, seguit a distància per Alemanya, Portugal i els Països Baixos. En el cas de països extracomunitaris, el primer origen és Xile, amb un 2,4% del total.