Un de cada quatre joves amb feina viu en la pobresa

Un de cada quatre joves amb feina (el 24,5 per cent) viu en risc de pobresa i exclusió social, degut en gran manera a la precarització dels seus llocs de treball, que ha provocat a més que la xifra dels que han aconseguit emancipar-se sigui la més baixa en dotze anys, un 19,7 per cent.

Són les principals conclusions a les quals ha arribat el Consell de la Joventut a l'Observatori d'Emancipació relatiu al primer semestre d'aquest any, que situa el retrocés de la taxa de joves que han pogut independitzar-se en un 4,84 % respecte a l'any passat.

Comparant-la amb el valor màxim que va assolir amb l'esclat de la bombolla immobiliària en el segon trimestre de 2008, la caiguda en aquests vuit anys ha estat del 24,04 %.

Sol tres comunitats van escapar a aquestes dades: Catalunya, Galícia i La Rioja, que amb prou feines van variar les seves taxes, mentre que en la resta van oscil·lar entre valors superiors al 15 % a Aragó, Extremadura, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Navarra i, per sota del 3 %, a Andalusia, Astúries, Castella i Lleó i Madrid.

També els joves adults d'entre 30 i 34 anys, que tradicionalment ha mantingut unes pautes residencials molt estables, acumula tres trimestres consecutius de descensos, l'últim d'alguna cosa més del 7 %.

L'encariment de l'habitatge, tant en propietat com de lloguer, fa inviable la independència dels joves espanyols, ja que en un o un altre cas n'haurien de pagar més de la meitat del que els seus salaris realment els permet.

Al contrari de les teories existents, que creuen que abandonar la llar familiar sol anar relacionat amb un major risc d'empobriment, l'informe constata que l'abast de la pobresa i exclusió entre la població jove emancipada el 2015 va ser inferior al dels que continuen vivint a les cases dels seus pares.

I són els joves adults que romanen a l'habitatge familiar els que tenen major probabilitat d'estar en risc de pobresa i exclusió social, en concret el 34,8 %, davant el 27,2 % dels que s'han emancipat.

Com recorda l'informe, l'indicador europeu Arope, que mesura el risc de pobresa segons diversos factors, atorga a la població jove espanyola de 16 a 29 anys i també als majors de 65, els valors màxims, un 38,2 %.

Amb prou feines hi ha hagut canvis de les condicions laborals dels joves: la progressiva reducció de la taxa d'atur, que en el segon trimestre de 2016 va ser del 34,4 % (i del 46,5 % entre la població de 16 a 24 anys), es fonamenta més en la "desaparició" de la població activa.

El motiu, la renúncia dels joves a continuar buscant una feina, que opten per prolongar els seus estudis.

Encara que el seu nivell d'ocupació ha anat en augment, especialment en la indústria manufacturera, el transport i l'emmagatzemament, les activitats professionals, científiques i tècniques, i les activitats sanitàries i de serveis socials, també s'ha incrementat la seva precarietat laboral.

La majoria dels contractes continuen sent temporals, de manera que el 92,5 % dels que es fan és a joves.

S'hi uneix la sobrequalificació, que afecta més del 56 %, i la prolongació de les jornades de treball: excloent els treballs a temps parcial, dediquen més de 40 hores setmanals als seus llocs de treball.

Amb tot, la població jove ocupada és la que ha experimentat l'avanç més ràpid en el risc de pobresa i exclusió social, i s'ha disparat del 13,7 % de 2009 al 24,5 % del passat any, davant la mitjana general és del 18,1 %.