Dèficit i reforma laboral, les línies roges de Rajoy per al diàleg social

El president del Govern central, Mariano Rajoy, va traçar ahir dos línies roges al diàleg social amb sindicats i patronal: l’estabilitat pressupostària, sense sortir del marc imposat per Brussel·les, i la reforma laboral, que segons el seu parer no es pot derogar perquè ha funcionat.

Després de la reunió amb els responsables de CCOO i UGT i de la patronal CEOE i Cepyme, la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va precisar que Rajoy va ser “honest” amb els interlocutors socials i que el Govern estatal va expressar la seua voluntat de fer “millores” en la reforma laboral, de manera conjunta i tripartida. Per a això s’obrirà una taula de “diàleg constructiu”, va explicar la ministra, que va subratllar que aquest acord exigeix “generositat, responsabilitat i compromís” de totes les parts. Báñez va coincidir amb sindicats i patronal que la taxa d’atur ha de baixar dels dos dígits “com més aviat millor” amb l’horitzó de 20 milions d’ocupats el 2020. Mentre les patronals es mostraven optimista davant de la possibilitat que el Govern espanyol estudiï canvis en la reforma laboral, els sindicats van mostrar obertament el seu pessimisme i van acusar l’Executiu de recórrer en aquest assumpte a la “pura retòrica verbal”. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va lamentar que la reunió s’hagi abordat amb aquestes dos limitacions i va dir que no creu que hagi servit per corroborar la voluntat del Govern d’encarar el diàleg social. El líder d’UGT, Josep Maria Àlvarez, per la seua part, va dir que no veu perspectives de derogar la reforma laboral i que seria “il·lús” pensar que hi hagi solucions en el diàleg bipartit amb els empresaris a curt termini.

Báñez diu que el Govern estatal té l’ànim de “millorar” una reforma laboral que “ha funcionat”

El 28% dels contractes temporals firmats a l’octubre a Lleida no arriben al mes de durada

Els sindicats, per la seua part, van manifestar que “la voluntat” de l’Executiu de cara a fer reformes i modificar el salari mínim “cal greixar-la amb la mobilització”, sense que això suposi que “estiguem convocant una vaga”. CCOO i UGT van lamentar els temps que proposa el Govern central i van mostrar desencant per la falta d’avenços en la revalorització de les pensions.

lleida

El nombre de contractes indefinits firmats a Lleida han disminuït considerablement en deu anys, en concret en un 46%, gairebé a la meitat, segons dades de la conselleria de Treball. El 2006 es van firmar un total de 24.772 contractes, que representaven el 15,4% del total, juntament amb els temporals, mentre que aquest any, fins al mes d’octubre, se’n van formalitzar un total de 13.071, un 8,73% de tots els del 2016. Aquestes dades poden relacionar-se amb la reforma laboral i amb l’augment dels contractes temporals. La reforma laboral aprovada el 2012 va donar un paper més preponderant a les Empreses de Treball Temporal (ETT) al poder actuar com a empreses privades de col·locació. A la pràctica, ha significat que en quatre anys s’han multiplicat el nombre de contractes gestionats per les ETT a Lleida, segons dades del ministeri d’Ocupació. Des del 2012 fins a l’actualitat, els contractes d’aquestes firmes han registrat un creixement del 88%, al passar de 14.966 als 28.248 el 2015, pràcticament el doble. Les últimes dades de contractes de la conselleria de Treball reflecteixen que el total de temporals l’octubre del 2016 a Lleida, el 27,7% no arribava al mes de durada. És el cas de 3.017 contractes. Un total de 1.485 contractes van arribar a tenir una durada d’un trimestre, mentre que 952 van durar de tres a 6 mesos. Només 14 van mantenir en plantilla el treballador entre un i dos semestres. Responsables del mercat laboral de CCOO ja van alertar del “problema” que la gran quantitat de llocs de treball temporals, sobretot a Lleida. “Hi ha molta precarietat i les condicions són baixes.”

CCOO i UGT es mobilitzaran si no s’incrementa el salari mínimEl Govern central estudiarà una revisió del salari mínim interprofessional (SMI) per a l’any que ve juntament amb els interlocutors socials, tenint en compte les seues propostes de revalorització i oferint, fins i tot, un pacte pluriennal per als pròxims 4 o 8 anys.