SEGRE

ECONOMIA APOSTA PEL SECTOR PRIMARI

Agbar entra en el negoci agrari amb Sorigué amb 300 hectàrees d’ametllers

Creen una societat i preveuen invertir-hi uns 10 milions en els pròxims dos anys

Gra i Parrot (a la dreta), durant les votacions que es van dur a terme ahir a la nit a Algerri.

Gra i Parrot (a la dreta), durant les votacions que es van dur a terme ahir a la nit a Algerri.

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El grup Agbar ha desembarcat en el sector agrari lleidatà de la mà de Sorigué amb la plantació de 300 hectàrees d’ametllers a les zones regables del canal Algerri-Balaguer i de l’Urgell. La companyia d’aigües i la constructora han format una societat i preveuen invertir en els propers dos anys fins a 10 milions d’euros.

El grup Agbar ha desembarcat en el negoci agrari a Lleida de la mà del grup constructor Sorigué i han impulsat conjuntament la plantació en els últims mesos de 300 hectàrees d’ametllers repartides entre les zones regables de l’Algerri-Balaguer i del Canal d’Urgell, així com en terrenys de localitats d’Aragó.

Segons van confirmar ahir fonts de la companyia d’aigües, es tracta d’una plantació d’ametllers amb què preveuen experimentar noves tecnologies de regadiu i no descarten ampliar la superfície en els propers mesos. Tampoc no es tanquen a entrar en l’àrea regable del Segarra-Garrigues.

L’assemblea de regants aprova un pressupost de 4,4 milions, dels quals 1 va a despesa elèctrica

La nova societat d’Agbar i Sorigué, anomenada Agro Water Almonds (AWA), calcula que l’activitat requerirà un esforç inversor per als propers dos anys de 10 milions d’euros, entre els ja invertits i els que aportarà, per exemple, per a l’adquisició d’empreses especialitzades en analítiques del camp i l’avaluació energètica de residus agroalimentaris, van assenyalar les mateixes fonts. El grup Agbar és present al sector agrari a Lleida des del 2002, quan es va adjudicar com a part d’una UTE la construcció de la part catalana del Segarra-Garrigues per 1.103 milions d’euros. Ara ha entrat directament al negoci com a empresa agrària amb dos objectius a mitjà termini: aprofitar la bona conjuntura del cultiu d’ametllers i preparar-se per a un increment de la demanda mundial d’aliments davant de l’augment de la població i la necessitat de racionalitzar l’ús de l’aigua.

La companyia de l’aigua i la seua sòcia lleidatana van constituir el juliol del 2015 la societat comuna, que té la seu a Lleida, i van començar a plantar els ametllers amb una clara voluntat de gestionar-los amb les últimes tecnologies en matèria de gestió i de regadius, la qual cosa inclou sistemes de reg d’última generació i la utilització de drons per al mesurament de valors a les finques.

L’objectiu és minimitzar l’ús d’aigua i optimitzar la producció d’aliments. Al marge de Lleida, Agbar ha invertit en cultius fora de l’Estat de la mà de Suez Environment.

AWA no és el primer grup a apostar fort per l’ametller a Lleida. El boom d’aquesta fruita seca s’ha gestat en els últims anys i té el seu exponent en plantacions com la d’Oceans Almond a Alcanó, o iniciatives com les d’un empresari de Soses, que ha empeltat ametllers en presseguers en una finca d’unes 50 hectàrees.

Tampoc no és nova l’entrada de grans grups empresarials al sector agrari a Lleida: Sorigué fa temps que ha apostat per l’agroindústria davant del fre de la construcció i firmes com Arnó i Vall Companys han dut a terme projectes en terrenys agraris, bé de compra o d’explotació.

Entre els grans grups agrícoles, guanyen terreny en el regadiu Guissona, Forestalia o Borges, especialment al Segarra-Garrigues. La relació entre Agbar i Sorigué ve de lluny. El grup constructor, que compta amb una vintena de societats, es va fer amb la major part d’accions d’Acsa, antiga unitat d’Agbar per a la construcció.

algerri

Carlos Gra va ser reelegit ahir president de la comunitat de regants de l’Algerri-Balaguer després d’imposar-se a Josep Maria Parrot, que havia presentat una candidatura alternativa. Gra va aconseguir un total de 2.213 vots davant els 945 de Parrot, una diferència elevada en la qual hi van tenir a veure els vots atorgats a Albesa, el municipi amb més pes en hectàrees. El reelegit president va destacar després del recompte dels vots que entre les prioritats destaquen la posada en regadiu de Balaguer, l’única localitat pendent, i les obres per a la nova captació d’aigua. A la capital de la Noguera els treballs començaran el proper mes de febrer i finalitzaran en un termini de 14 mesos, és a dir, que Balaguer podria regar l’abril del 2018. A més, Gra va avançar que una empresa estudia implantar energia solar al llarg del canal per evitar l’elevada despesa que suposa la factura elèctrica per al bombatge de l’aigua. En aquest sentit, va reiterar que els regants destinen al voltant d’un milió d’euros del pressupost a pagar el consum energètic. Carlos Gra va ser elegit per primera vegada com a president de l’Algerri-Balaguer el desembre del 2013. Durant els vuit mesos anteriors hi va haver una presidència provisional encapçalada per Sebastià Garcia, que va substituir l’històric Francesc Mirada arran de la seua dimissió. L’assemblea de regants prèvia a les votacions per elegir nou president del canal també va aprovar el pressupost de la comunitat de regants per a l’any vinent que ascendeix a 4,4 milions d’euros. Els regants no preveuen elevar el preu de l’aigua després de la primera pujada l’any passat, quan va passar de 0,036 euros a 0,042 euros (de 6 a 7 pessetes) el metre cúbic.

El Garrigues Sud amplia superfície cap a la Pobla i UlldemolinsLa Generalitat ha aprovat la declaració d’impacte ambiental del projecte d’ampliació del regadiu de Garrigues Sud a la Pobla de Cérvoles i Ulldemolins (Priorat) en 439 hectàrees. Aquesta infraestructura serà de reg per degoteig, actiu set dies a la setmana. El reg comportarà una sostracció de 0,57 hectòmetres cúbics anuals de l’embassament de Flix per abastar les hectàrees ampliades. L’estudi d’impacte ambiental preveu que ha de conservar-se el paisatge agroforestal perquè forma part del corredor biològic d’aquesta zona i adopta mesures preventives per a la protecció a les zones de les cries d’àguila cuabarrada i prohibeix obrir nous camins a la zona.

tracking