«Preveig una primavera moguda de protestes al carrer»

El nou secretari general d’UGT de Lleida, José Luis Aguilà, preveu una “primavera moguda amb protestes al carrer” per diferents causes, des del futur dels salaris dels empleats públics fins a les pensions, passant pels possibles efectes de les pujades d’impostos. Aguilà, que acaba d’agafar el relleu de Núria Solé al capdavant del sindicat a la província, aposta per pujades salarials no només per justícia per als treballadors, sinó també com a clau per apuntalar el consum intern i, amb això, la recuperació de l’economia.

Arriba al lideratge a UGT de Lleida després d’un ampli currículum dins el sindicat...

Em vaig afiliar al sindicat amb 22 anys, amb la qual cosa en fa trenta-dos que estic lligat a UGT. En els últims deu anys, he tingut càrrecs a l’executiva, amb política institucional, als quals després es van afegir d’altres com ara formació i administració. Ara assumeixo el repte d’agafar el relleu de Núria Solé (elegida el mes d’abril passat secretària d’organització del sindicat a Catalunya).

Quins seran els grans objectius del seu mandat?

Són tres. El primer, completar la reestructuració interna, amb la qual cosa passem de set a tres grans federacions. Ja estan constituïdes la de serveis públics, que inclou educació, i la d’indústria, que engloba grans sectors com el metall, la construcció, les indústries afins i l’agroalimentació. Falta la tercera, que es constituirà abans d’acabar l’any. Serà la de mobilitat i serveis, que engloba, per exemple, transport, comerç, turisme, hostaleria, banca o neteja.

Quins són els altres eixos?

El segon dels tres grans objectius és tenir més presència en les empreses, incrementar l’afiliació i continuar sent la primera veu com a sindicat majoritari a Lleida. Els nostres ingressos arriben només de les quotes dels afiliats, dels quals tenim prop de 5.700 al corrent de pagament. La crisi ens ha marcat a tots i ens ha deixat tocats. El tercer objectiu és estar amb els moviments socials.

En què es concreta?

L’executiva té una voluntat continuista, en el millor sentit de l’expressió, amb el treball començat fa tres anys d’estar amb els moviments socials i veïnals al territori. La nostra veu ha de ser important, amb una legitimitat a valorar.

El gran debat, en aquests moments, és el futur de les pensions. Quines propostes té el seu sindicat per garantir el sistema públic?

Necessitem concertació amb el Govern central, que deixi la xerrameca per demostrar que té voluntat, que semblaria que la té. Les pensions són clau, en aquest sentit, i han de continuar sent un instrument que ofereixi dignitat als treballadors, als pensionistes, fins al final dels seus dies. Cal buscar fórmules per blindar els ingressos, que han d’estar assegurats. Es parla que les pensions de viudetat i d’orfandat s’han de pagar via impostos, i no creiem que hagi de ser ben bé així.

La solució és pactar com ha de ser el futur del sistema?

L’única solució és asseure’ns tots els implicats al voltant d’una taula i prendre decisions. Cal posar més diners davant del discurs pervers del Govern del Partit Popular. Tots sabíem que els ingressos han baixat per la pèrdua de llocs de treball, i encara que hi ha una certa recuperació de l’ocupació, és precària i peremptòria. Les cotitzacions no arriben perquè, amb la crisi, la gent cobra menys i, per tant, també cotitza menys. Suposo que la pròxima onada serà dir que cal fer plans de pensions privats. A nosaltres se’ns posa el semàfor roig quan se’ns diu: “Vostè ha de treballar més” (anys per assegurar la pensió, amb referència a les declaracions en aquest sentit de la ministra de Treball).

Parla d’un deteriorament de la contractació. Quina és la situació a Lleida?

És veritat que hi ha més contractes, però són temporals, i els indefinits no arriben a les quotes a les quals haurien d’arribar. Parlem de baixa qualitat de la contractació, amb la precarietat com a símbol d’identificació. A la província de Lleida s’ha de fer una vegada per sempre un observatori d’on ha d’anar la recerca de (generació de) llocs de treball, analitzar els dèficits i buscar-hi solucions. Hem d’intentar buscar inversions empresarials, però també necessitem inversió en infraestructures. Necessitem una bona connexió no només al port de Barcelona, sinó també al de Tarragona i cap a França. No pot ser que puguis viatjar en AVE a Madrid en poc més de dos hores i en tardis dos i mitja per cobrir el trajecte entre Lleida i Vielha. Falta voluntat política per invertir, parlo de totes les administracions, de tots els colors polítics. A més a més, és necessària una aposta molt important per la formació i, en concret, per la formació professional.

En quina situació es troba la negociació col·lectiva a les comarques de Lleida?

És clau l’abolició de la reforma laboral, perquè va contra els interessos generals dels treballadors. A més a més, és clau que es pactin increments salarials dignes. Com a ciutadà, si el treballador té més diners, en pot gastar més, i això, en una economia molt marcada per l’evolució i el comportament del consum intern, és clau. Si no en tens, no en gastes.

Ha parlat del suport d’UGT de Lleida a les organitzacions socials i veïnals. En què es concreta? A sortir al carrer?

Per exemple, en el nostre suport a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a la Lleida social, a les marees... Volem ser-ne part, no viure d’esquena a la realitat. Crec que tindrem una primavera moguda.

Per què?

Per múltiples raons. Per posar alguns exemples, per defensar el salari dels funcionaris, ja que s’apunta de nou a intencions polítiques de congelar els seus salaris com una via per quadrar els pressupostos; pel futur de les pensions públiques, i per la repercussió que pot tenir l’increment d’impostos dels quals es parla de cara a l’any que ve. Caldrà veure com repercuteix la previsible pujada de la fiscalitat sobre els carburants a la cistella de la compra. Són només alguns dels problemes als quals ens enfrontem.