Gairebé 15.000 joves de Lleida d’entre 16 i 29 anys ni estudien ni treballen

Són xifres oficials de l’Enquesta de Població Activa (EPA). El tercer trimestre del 2016 hi havia a les comarques de Lleida 14.900 joves d’entre 16 i 29 anys que ni estudiaven ni treballaven. Es tracta d’un problema enquistat que es remunta a abans de la crisi econòmica i que amenaça el futur de tota una generació.

El tercer trimestre del 2006, anys abans que esclatés la bombolla immobiliària que va derivar en una de les pitjors crisis econòmiques de la història, hi havia 14.900 joves a les comarques de Lleida que ni estudiaven ni treballaven, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). Són exactament els mateixos que els registrats el tercer trimestre d’aquest any. Gairebé quinze mil nois i noies d’entre 16 i 29 anys als quals es penja l’etiqueta de ni-nis. Un problema, doncs, que ve de lluny. La crisi no va fer més que agreujar-lo. Així, el 2010, la xifra es va disparar fins als 23.800.

L’economista de la UdL Maria Àngels Cabassés adverteix que cal analitzar amb prudència aquestes dades. “No és una foto fixa”, adverteix. La precarietat laboral fa que molts joves alternin feines temporals amb l’atur. En aquest sentit, Cabassés alerta del perill d’estigmatitzar el 18,5% de joves catalans que ni estudien ni treballen. “És pervers culpar-los d’aquesta situació.” Perquè l’etiqueta de ni-ni té connotacions negatives. “I hi ha de tot”, subratlla Gemma Pedra, del projecte Noves Oportunitats (vegeu el desglossament). “Si entenem per ni-ni un noi que es desinteressa totalment dels estudis i no busca feina de forma activa, s’ha de dir que entre aquests 14.900 enquestats hi haurà un percentatge de rebels, però també joves que han hagut de fer front a problemes vitals que no han sabut gestionar per immaduresa.”

Fins i tot hi ha graduats que ja han acabat els estudis universitaris i no han aconseguit incorporar-se al mercat laboral. Alba Pérez, que va acabar al maig els estudis de Periodisme Audiovisual i Comunicació a la UdL, ho resumeix des de la impotència: “Formo part dels que som ni-nis per força.”

El sociòleg Carles Feixa adverteix de la gravetat del problema que s’amaga darrere de la xifra de 14.900 joves que ni estudien ni treballen. “A Llatinoamèrica es va encunyar el terme jovenicidi per explicar la desaparició física d’una generació al nord de Mèxic o a Colòmbia. Aquí es tracta d’una desaparició simbòlica, però igualment greu”. I no només per als joves. “L’estat del benestar no es pot sustentar com l’entenem avui dia si els joves només poden aspirar a sobreviure amb llocs de treball temporals i sous de 400 €”, adverteix.

Segons l’estudi Amb l’aigua fins al coll del sindicat juvenil Avalot, entre el 2005 i el 2009 el nombre de joves aturats sense estudis o estudis primaris i inferiors va créixer un 253,3 per cent. “És un problema que es va agreujar amb la crisi econòmica, però que ve de lluny”, explica Feixa. I obliga a replantejar la necessitat de fer “un pacte generacional” i a revisar la descompensació entre l’oferta laboral i l’acadèmica.

Tant el sociòleg com l’economista Maria Àngels Cabassés, que formen part d’un grup d’investigació de la Universitat de Lleida, posen èmfasi que cal incentivar la formació professional i no seguir apostant per la sobretitulació. “És un problema comú del sud d’Europa”, on hi ha més universitaris i, alhora, més atur juvenil.

L’Observatori Català de la Joventut alerta que el 38% dels joves tenen contractes temporals i el 62% dels que treballen cobren un salari inferior a 1.000 euros. Aquesta situació fa que, en paraules de Feixa, “més que del fenomen ni-ni hàgim de parlar del sí-sí, dels que treballen i estudien i ni així poden emancipar-se”.

Les perspectives de futur són tan ombrívoles que alguns adolescents llancen la tovallola. “Donen el futur per perdut sense començar la batalla”, explica una professora que assessora joves que han abandonat els estudis i no treballen. “Necessiten recuperar la confiança en ells mateixos, d’aquí que sigui tan important fer un seguiment personalitzat de cada cas.”

Des de l’Observatori Català de la Joventut, que ha desterrat el terme ni-ni a favor de l’acrònim NOEF (no ocupats que no es troben en processos d’educació o formació), es destaca que el percentatge de joves d’entre 16 i 24 anys que el 2015 es trobaven en aquesta situació és del 18,15 per cent.

El 2009 va ser el pitjor any, amb 23,01%, si bé des del 2000 no ha baixat de l’11,51%, per la qual cosa els experts consideren que el problema amenaça el futur de tota una generació, a més de condemnar l’estat del benestar.

Arriben desorientats i volent sortir d’una situació que els resulta incòmoda “però sense saber com fer-ho, per la qual cosa necessiten un seguiment personalitzat”. Alguns d’aquests joves han passat per situacions vitals complicades. “Però no hi ha un únic perfil. En l’adolescència no sempre és fàcil gestionar un problema. Hi ha moltes causes que poden portar un noi a abandonar els estudis”, assenyala. Una d’aquestes raons pot ser el consum de tòxics.

“Quan han començat molt joves l’hàbit els afecta la capacitat d’atenció i es produeix el fracàs escolar.” L’important, afegeix Pedra, “és quan s’adonen que han de fer alguna cosa amb la seua vida i decideixen apuntar-se a un dels cursos que oferim”. Mai és tard per tornar al sistema educatiu i així tenir més oportunitats laborals.

Aquesta UTE Noves Oportunitats (www.novesoportunitatslleida.cat) la formen Centre Tècnic Ilerdense, Reintegra, Talma, Inlingua, Sant Joan de Déu, Acser, Ilersis, Prosec, New School i l’Associació Alba.

Una segona oportunitat per a 270 lleidatans que tornen a les aulesNoves Oportunitats és una unió temporal d’empreses (UTE) que ofereix una alternativa formativa i professional a joves d’entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Gemma Pedra explica que arriben a totes les comarques de Lleida i ofereixen 270 places. No són cursos convencionals. Les classes, reduïdes, estan pensades tant per preparar nois que van deixar l’institut sense haver acabat l’ESO i volen obtenir el títol, com per aconseguir un certificat de professionalitat o per preparar les proves d’accés a un grau mitjà. “Tenen un tutor que de vegades fa de coach.”