CEREAL BALANÇ
Els productors de cereal tanquen la collita de panís en ‘números rojos’
L’increment de les cotitzacions és encara insuficient per superar els costos de producció || Tanmateix, esperen rendiments alts de 16.000 quilos/hectàrea
El lleuger augment de les cotitzacions dels diferents cereals als mercats continuen sense cobrir els costos de producció per als agricultors lleidatans, que, a més, es veuen penalitzats per la impossibilitat d’acabar de collir en molts camps de panís pels problemes que han provocat les últimes pluges sobre la província.
Segons Santi Caudevila, responsable de cereals d’Unió de Pagesos (UP), tant les últimes pluges a la província com l’aparició de freqüents bancs de boira impossibiliten acabar de tancar la campanya de panís d’hivern, a l’estar la terra massa tova perquè pugui entrar a les finques la maquinària pesant per poder treballar-la.
El gira-sol, el sègol, l’ordi i la colza, en menor mesura, destaquen com a cultius alternatius
Quant a la qualitat del cereral, no s’esperen canvis i es preveu que sigui alta i, pel que fa a les previsions de rendiment, aquestes tampoc han variat en els últims mesos, amb unes expectatives d’assolir entre els 15.000 o 16.000 quilos per hectàrea, unes magnituds que sense ser excepcionals no són pas del tot dolentes.
Tanmateix, segons Caudevila, els preus segueixen molt per sota dels costos de producció. Així, va explicar, mentre que l’última cotització de la llotja de Barcelona està marcant per al panís entorn dels 183 euros per tona, els costos de producció s’acosten als 200 euros per tona i les cotitzacions d’altres cereals, com el blat panificable, porten a rumbs similars. A més, les previsions de grans collites dels grans països productors internacionals, com els Estats Units, l’Argentina, Ucraïna o el Brasil, tampoc ajuden a fer que els preus dels cereals puguin pujar més.
El responsable d’Unió de Pagesos va manifestar que, amb aquests baixos preus, la caiguda de la renda de l’agricultor és notable i amb prou feines aconsegueix sobreviure. “Actualment, només el baix cost dels diners i les línies de crèdit de les entitats financeres donen un cert respir al pagès”, va explicar Caudevila.
D’altra banda, quant a cultius alternatius, es nota un cert interès pel gira-sol, que encara que és un cultiu més barat de produir els seus rendiments són menors.
També entre les preferències dels cerealistes lleidatans es troben les produccions de sègol, l’ordi o la colza, però aquesta última en menor mesura, segons el responsable de cereals d’Unió de Pagesos.
