Lleida manté per segon any un creixement econòmic del 2,3%

El Catedràtic Emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, i el Director de Zona de BBVA a Lleida, Josep Lluís Martínez, han presentat aquest dimarts a la capital del Segrià l'Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA CX. L’estudi destaca com l’exercici del 2015 va contemplar a Catalunya una forta accentuació del creixement del PIB, des del 2,0% el 2014 al 3,4% del 2015. Segons Oliver, aquesta notable acceleració reflecteix l’impuls de la demanda interna: la positiva dinàmica de la inversió en construcció i el consum públic es varen afegir a la inversió en béns d’equip i al consum privat.

Així, la inversió en construcció va presentar un augment mig destacable (3,1%), allunyat de la caiguda del 2014 (-3,2%). Del seu costat, el consum públic va créixer intensament (3,3%), fet que contrasta amb l’avenç nul del 2014. Pel que fa al consum privat, després de l’1,4% assolit el 2014, el 2015 va créixer d’un 3,6%.

Finalment, la inversió en béns d’equipament i altres va presentar un augment prou notable (un 6,4% el 2015, una mica per sota el 7,2% del 2014). En l’àmbit de la demanda exterior internacional, les exportacions de béns i serveis van avançar d'un rellevant augment real del 4,8% (4,0% el 2014), mentre que les importacions van créixer d’un 7,3% (7,5% el 2014).

En conjunt, mentre el 2014 la demanda interna s'havia incrementat d’un 1,7%, el seu creixement el 2015 es va més que doblar, fins a un augment interanual real del 4,0%. En aquest context, el saldo exterior global ha passat de contribuir positivament al creixement (0,5 punts el 2014) a restar avenç a l’activitat agregada (-0,1 punts el 2015).

Pla de Lleida vs. comarques de muntanya

En el context català, el Pla de Lleida va presentar el 2015 un augment del VAB (valor afegit brut) relativament contingut (2,3%, inferior al 3,4% de mitjana catalana), reflex de la dinàmica terciària (63,7% del VAB), el VAB de la qual va augmentar només d’un 2,6%), però també hi varen contribuir la davallada de la important branca del primari (10,0% del VAB), que va caure d’un -2,3% (més que el -1,2% català) i el menor avenç de la construcció (3,2%). Aquesta dinàmica només va ser parcialment compensada pel més intens avenç industrial (19,7% del total), amb un increment del 3,2% (per sobre el 2,7% de Catalunya).

El moderat avenç dels serveis al Pla de Lleida (2,6%) expressa el contingut dinamisme relativament del serveis privats (un 74,5% del total del VAB terciari el 2014), que varen augmentar d’un 3,3%, per sota el 4,1% de Catalunya, però també hi va contribuir el menor increment dels col·lectius (0,6%, front el 1,7% català).

Dins dels serveis privats, el to general l’ha marcat el moderat avenç de la branca del comerç (2,6%), en part compensada pels forts augment dels transports (7,1%), de les activitats professionals i administratives (4,4%) i de l’hostaleria (4,1%). Del seu costat, el creixement de la indústria al Pla de Lleida el 2015 reflecteix, en especial, el de les produccions típicament manufactureres, amb un augment agregat del 3,1% (superior al 2,5% català). 

Pel que fa al VAB de la construcció el 2015, el seu augment (3,2%) es recolza en progressos rellevants del VAB de les branques de l’edificació i promoció immobiliària (4,6%) i de la d’instal·lacions i acabat d’edificis (4,1%) Finalment, i pel que fa a l’important branca del primari, la seva davallada el 2015 és una combinació de comportaments diferenciats entre l’augment de la ramaderia (0,8%), empentada en el porquí (2,7%) i la forta contracció de l’agricultura (-6,1%), empentada a la baixa per la fruita fresca (-6,1%).

L’increment del 2,6% del VAB de les Comarques de Muntanya el 2015 fou el resultat d’uns modestos registres industrials (0,4%), arrossegats per la davallada de les produccions energètiques (-0,4%), que dominen tota l’activitat industrial (més del 81% del VAB del sector el 2014). Addicionalment, ni els resultats de la construcció (0,2%) ni del primari (-0,6%) varen ajudar a l’augment de l’activitat. En canvi, aquestes dinàmiques foren contrarestades pel fort increment dels serveis, que varen créixer d’un 4,3% (3,6% a Catalunya).

Dinàmica per comarques 2015

La dinàmica sectorial s'ha traduït en comportaments molt distints a les diferents comarques, amb diferències notables entre aquella amb menor creixement (l’Alta Ribagorça, amb una lleu caiguda del -0,1%) i la de major avenç (l’Osona, amb un augment del 6,0%). Cal destacar com, el 2015, només l’Alta Ribagorça va presentar contracció del VAB comarcal, a diferència del 2014, quan el nombre de comarques amb davallades del seu VAB fou molt superior.

En l’àmbit del sector que domina el perfil cíclic de l’activitat, el terciari, les 42 comarques del país es mouen entre dos extrems força allunyats: el màxim de la Val d’Aran (7,3%) i el mínim de l’Alta Ribagorça (0,3%). Del seu costat, i reflectint la importància de l’energia, l’amplitud de registres a la indústria abraça des del màxim del 6,1% de la Ribera d’Ebre al mínim del -0,7% del Pallars Sobirà. En el cas de la construcció, la distància també va ser important, entre el molt elevat augment del Berguedà (9,2%) i la davallada del Pallars Sobirà (un -3,3%). Finalment, en el primari les diferències també foren notables, entre la caiguda del Garraf (-13,4%) i el creixement del Barcelonès (10,1%).

Les 20 comarques que van presentar un augment del VAB superior a la mitjana catalana (3,4%) dibuixaven un mapa que s’estenia pel sud del país, abraçant la Ribera d’Ebre (5,8%), la Terra l’Alta (3,9%), el Montsià (3,8%) i el Baix Ebre (4,3%), enllaçant amb comarques del Camp de Tarragona, com el Tarragonès (4,1%) i el Baix Penedès (3,5%), del Pla de Lleida com el Pla d’Urgell (3,4%), continuant per l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’Anoia (3,6%), el Baix Llobregat (4,8%), el Vallès Occidental (4,4%), el Vallès Oriental (4,6%) i el Maresme (3,6%), seguit per la Selva (3,7%) i el Gironès (4,3%), s’estenia per les comarques centrals de l’Osona (6,0%), el Moianès (4,82%) i el Berguedà (3,75%) i, amb la Garrotxa (4,9%), enllaçava amb la Cerdanya (4,0%) i, finalment, la Val d’Aran (4,8%).

Un segon grup de 21 comarques, amb creixements del VAB positius però inferiors a la mitjana, defineixen una llesca de país que, de sud a nord i d’est a oest, s’estén abraçant l’Alt Empordà (3,2%), el Baix Empordà (3,3%) i el Pla de l’Estany (2,6%) a Girona; en els àmbits de la muntanya emergeix el Ripollès (2,3%), el Bages (3,2%), el Solsonès (2,3%) i l’Alt Urgell (2,3%), des d'on s’estén cap a la Noguera (1,6%), la Segarra (2,2%), les Garrigues (2,0%), el Segrià (2,3%) i d’Urgell (1,8%) i continua estenent-se vers el sud, a l’Alt Penedès (1,8%), la Conca de Barberà (2,2%), l’Alt Camp (3,3%), el Baix Camp (2,1%) i el Priorat (2,0%). D’aquest conjunt queden aïllades les comarques del Barcelonès (2,6%) i el Garraf (2,5%), el Pallars Sobirà (1,7%) i el Pallars Jussà (0,4%). Finalment, l’Alta Ribagorça mostra una lleugera davallada (-0,1%).

Dinàmica sectorial a Catalunya

Sectorialment, els resultats agregats del VAB català reflecteixen la forta empenta dels serveis, una branca que aportava el 74,6% del VAB nominal generat al país el 2014 i que va créixer d’un 3,6% (2,5% el 2014). Aquest intens increment es va veure recolzat en la millora de l’activitat a la construcció (3,4%), amb el primer exercici amb creixement des de l’inici de la recessió, i també per la millora de la indústria (2,7%), mentre que el primari es contreia (-1,2%).

Gràfic: Resultats del primari a la demarcació de Lleida

La forta expansió dels serveis reflecteix l’increment de la demanda interna (privada i pública) i dels serveis turístics i no turístics en l’àmbit internacional. Així, els serveis privats van augmentar d’un 4,1%, mentre que els públics ho van fer de manera més continguda (1,7%). Entre les principals branques d’activitat privada, destaquen els increments de l’hostaleria (8,2%), els serveis d’informació i comunicacions (6,7%), les activitats professionals i administratives (5,6%), els transports (5,4%) i el comerç (4,9%). Amb avenços menors aquest 2015, cal citar les activitats artístiques i recreatives (3,5%) i, ja força per sota, el gruix de les activitats del sector públic: administració pública (2,1%), educació (1,6%) i sanitat i serveis socials (1,5%).

Pel que fa al VAB de la construcció, que havia caigut d’un -2,50% el 2014, el 2015 va presentar el primer avenç des de l’inici de la crisi (3,4%). Aquesta millora expressa alhora la de les principals branques del sector: l'afiliació a la seguretat social va augmentar d'un intens 8,1% a la promoció immobiliària i edificació, d'un 5,9% a la d’instal·lacions i acabat d’edificis i d'un 11,4% a la de demolició i preparació de terrenys (11,4%) mentre que es contreia a l’obra civil (-1,8%).

D'aquesta dinàmica cal destacar la millora del sector residencial: el 2015 es van iniciar 6,2 milers d'habitatges, un elevat augment respecte els 3,8 mil del 2014, però molt lluny encara de la mitjana de l’expansió 2000-07 (90,8 milers).

Del seu costat, la millora del consum i la inversió internes i la continuïtat de les exportacions, es va reflectir en el creixement del VAB industrial que, el 2015, va augmentar d’un prou notable 2,7% (1,5% el 2014). Aquest avenç reflecteix millores més intenses a les produccions d'energia, extractives, aigua i gas (3,8%) i més contingudes a les activitats manufactureres (2,5%).

En darrer lloc, el primari va presentar caigudes el 2015 (-1,20%), després d’haver augmentat d’un 5,9% el 2014. Aquesta davallada reflecteix la contracció del -5,0% del VAB agrícola (44,9% del VAB primari), mentre que el ramader (51,1% del VAB primari el 2014) avançava d'un 2,6%.